Descripció
Contrabaix de quatre cordes simples construït el 1929 per Ramon Parramon i Castany (1883-1961), un violoncel·lista i lutier català. Format musicalment a Barcelona, el 1897 va obrir un magatzem d'accessoris per a instruments de corda i l'any 1898 una casa d'instruments. Es dedicà a la construcció principalment d'instruments de corda, i creà un instrument nou, la viola-tenor, per al foment de la qual instituí el premi Parramon (1924). També fundà la revista Musical Hermes (1928-1936), en què es tractaven temes relatius als instruments i a la seva pedagogia, i publicà l'opuscle Guia del violinista, destinat a fomentar aquest instrument. Després de la guerra civil, continuà la tasca com a lutier i escriví alguna música, en especial la Simfonia en re menor, estrenada el 1955 per l'Orquestra Simfònica de Mallorca sota la direcció del seu titular Ekitai Ahn. Així mateix, fou autor de sardanes, alguna de les quals s’han enregistrat. La Casa Parramon continua activa actualment.
La taula harmònica és de fusta, bombada i amb forma de vuit. Està decorada amb un doble filet negre i té dues obertures acústiques en forma d’efes. El batedor i el cordal són de banús, aquest últim acanalat per l’ús. El fons és pla. El claviller és corbat i el cap està tallat en forma de voluta. Consta de quatre clavilles mecàniques fetes de llautó i les cordes són de tripa. El peu fix és de fusta i duu un petit suport per al faristol clavat a la banda esquerra.
