En imatges
Descripció
Piano de taula rectangular de seixanta-un ordres de cordes i amb un teclat originalment format per seixanta-una tecles, de Do-1 a Do5 fabricat pel pianer barceloní Joan Munné cap a mitjans del segle XIX. Actualment li manquen cinc tecles naturals i dues d’alterades així com diverses cordes. Té una genollera de forte i el moble està fet de diferents tipus de fusta. Les tecles són de pi, amb les naturals aplacades amb os a la part superior i les alterades de bloc de fusta aplacades d'una fusta més fosca. Descansa sobre quatre potes de fusta tenyida negra, dues de secció quadrada i dues de tornejades.
És obra de Joan Munné, que juntament amb el seu germà Llorenç, es formaren en el taller de Josef Martí cap a 1815 i establiren un taller de construcció de pianos a Barcelona durant el segle XIX. Aquest piano ha de ser posterior al 1848, moment en què mor Llorenç Munnés i Joan comença a signar pianos en solitari.
Fitxa tècnica
-
- Nom
- piano de taula
-
- Datació
- 1848 - 1860
-
- Dimensions
- sense suport 825 x 1390 x 555 mm
-
- Material
- fusta · pi (fusta) · metall · os
-
- Número de registre
- 06092
-
- Família i grup
- Idiòfon percudit; amb teclat
-
- Institució
- Museu de Mataró
-
- Història de l'objecte
- Aquest piano es veu en una fotografia de l’antiga escola d’Arts i Oficis de Mataró (1886 endavant). Podria procedir de l’Acadèmia Musical Gratuïta que l’Ajuntament havia posat en marxa el 1884, tan poc dotada que no sols no tenia local propi sinó que els instruments se’ls havien de portar els professors. Però l’instrument que es veu en una fotografia de l’aula de música d’aquesta institució sembla més aviat un harmònium. Hi ha també possibilitats, cronològicament més versemblants, que fos una herència de quan la capella de música de Santa Maria complia funcions d’escola de música (fins a 1868) o, simplement, que algú l’hagués donat perquè, de fet, era un tipus de piano que en el darrer terç del segle XIX ja es considerava obsolet.