Descripció
Flabiol amb el cap-de-bec construït per la Torneria Fills de F. Reig de Torelló cap al 1950. La torneria Reig de Torelló va fabricar flabiols, tarotes, gralls, gralles i dolçaines des de 1823 fins a 2004. Durant cinc generacions es transmeté l’ofici de pares a fills i es conservà l’utillatge, a excepció del torn de peu. Les quatre primeres generacions compaginaren el treball al taller amb les actuacions com a músics en diferents orquestres i cobles com l’Orquestra Reig (1848-1881), la Cobla Bofills (1882-1902) o La Protectora Torellonenca (1902-1932). En aquest cas es tracta de la quarta generació formada per Agustí (1896-1935) i Ramon Reig Casassas (1898-1994), fills de Francisco Reig Bonet (1898-1994).
Està fet de fusta de boix tornejada, està format per dues peces i té un bordó al peu del cap i un altre al final de la cama. Té un tub, amb canal, la secció interior és cilíndrica i consta de vuit forats oberts, tres dels quals estan a la part posterior. La llengüeta és de metall, igual que l’aresta del trencavents i té gravat el nom del constructor abans del bordó del cap. Està afinat en Fa (La a 440 Hz).Va pertànyer al flabiolaire Quirze Perich Iglesias (1896-1958). Fou un flabiolaire de tradició oral actiu entre 1910 i 1983 a la ciutat de Mataró i es conserva part del seu fons d’instruments, documents, objectes personals i fotografies al Museu de Mataró.
Fitxa tècnica
-
- Nom
- flabiol
-
- Datació
- ca. 1950
-
- Dimensions
- 225 x 30 mmdiàmetre 12mm
-
- Material
- boix (fusta) · estany
-
- Tècnica
- tornejat
-
- Número de registre
- 07977
-
- Família i grup
- Aeròfon de bisell; amb canal
-
- Classificació
- Aeròfons
-
- Institució
- Museu de Mataró
-
- Història de l'objecte
- Va pertànyer al flabiolaire Quirze Perich Iglésias (St. Feliu de Buixalleu 1896 - Mataró 1985).
Cap a 1950-1952, en un període particularment actiu, en Perich compra un parell de flabiols germans a can Reig, potser amb la intenció de tornar a tocar en parella. A part que no se sentia còmode amb el bec, va trobar que no tenien esperit. Un el va vendre; aquest devia espatllar-se de seguida, i per això el va conservar.
Forma part del dipòsit d’instruments de música, peces d’indumentària i documentació sobre l’activitat del flabiolaire.




