flabiol

És un flabiol capplà fet de fusta de bruc amb l’exterior quasi folrat per tres grans virolles de llautó. Fou construït per Andreu Serra i Callicó (1882-1956), conegut com en “Való d’Arbúcies” durant la segona dècada del segle XX. Serra treballava a la serradora de Can Reus i es va dedicar a la construcció de flabiols en els seu temps lliure fins als anys cinquanta. Està format per una sola peça, té un tub, amb canal, la secció interior és cilíndrica i té vuit forats oberts, tres dels quals són els posteriors. El forat del dit gros és empetitit per un canut de llautó que no penetra a l’interior. Està envirollat a l’arbucienca, és a dir, guarnit amb tres virolles de llautó. La del cap va ser reparada amb una soldadura amb blanc (M. Puigdellívol, c. 1981) i actualment està assegurada amb paper. El trencavents és de planxa de llautó. Està afinat en Fa (La a 440 Hz). Va pertànyer al flabiolaire Quirze Perich Iglesias (1896-1958). Fou un flabiolaire de tradició oral actiu entre 1910 i 1983 a la ciutat de Mataró i es conserva part del seu fons d’instruments, documents, objectes personals i fotografies al Museu de Mataró.