En imatges
Descripció
Instrument de buf directe format per un tub recte de metall que s'eixampla des de l'embocadura fins a la sortida d'aire i finalitza amb un pavelló cònic amb forma de campana. A l'embocadura presenta una clavilla per ajustar el broquet. Al llarg de l'instrument hi ha tres reforços decoratius a les juntures. També disposa de dues anelles d'on s'hi penjaria l'emblema de l'associació. A la campana té una inscripció amb la marca del fabricant. Aquest instrument es guardava juntament amb els objectes dels armats de Manresa.
Fitxa tècnica
-
- Nom
- anafil
-
- Datació
- 1870 - 1950
-
- Dimensions
- 1345 x mmdiàmetre màxim 80mm
diàmetre 12mm
-
- Material
- metall
-
- Número de registre
- 11244
-
- Família i grup
- Aeròfon de broquet; natural
-
- Classificació
- Aeròfons
-
- Institució
- Museu de Manresa
-
- Història de l'objecte
- Aquest instrument es guardava junt amb els objectes dels armats, per la qual cosa cal suposar que va ser utilitzat en alguna de les èpoques en què el grup va estar actiu. L’origen dels armats de Manresa es remunta al segle XVIII, al redós de la confraria de la Mare de Déu dels Dolors. Del final del segle XIX es conserva la primera fotografia, que mostra la indumentària que devia perviure fins la primera desaparició d’aquest grup, l’any 1931. El 1946 es va restablir la formació, a iniciativa del Gremi de Sant Lluc. El 1954 assenyala una important embranzida, amb un increment dels membres de la colla i la fundació d’un grup infantil. La indumentària conservada al Museu és d’aquesta època, i és la que es va utilitzar fins al cessament d’aquesta etapa. La principal intervenció dels armats tenia lloc en la processó dels Dolors, que es feia el diumenge de Rams. Però també encapçalaven la processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant. Ambdues processons van deixar de fer-se els anys 1968 i 1979, respectivament. La colla dels armats es refundà de nou l’any 2000, amb un vestuari renovat. L’any 2006 el Museu Comarcal organitzà una exposició sobre els armats. Com sigui que el Museu ja conservava alguns elements de tres uniformes antics dels armats (el de capità, el de timbaler i el de llancer), s’aprofità l’ocasió per completar aquests conjunts amb peces que faltaven i es va portar a terme una restauració del conjunt.