fiscorn

Instrument de vent-metall amb vàlvules, similar a la tuba però més petit. El fiscorn va ser introduït a Catalunya cap al 1850 com a part de la reforma de la cobla realitzada per Pep Ventura. Aquesta reforma va incloure la substitució del sac de gemecs per la tenora, el perfeccionament del tible i la introducció del cornetí, el fiscorn i el contrabaix. El nom "fiscorn" va ser atribuït per Miquel Pardàs, teòric i coreògraf. Inicialment, es va utilitzar en diverses formacions musicals, incloent bandes militars, orquestres de ball i fins i tot en òperes i sarsueles. Amb el temps, però, el seu ús es va anar limitant principalment a la cobla de sardanes. L'intèrpret col·loca els llavis al broquet i hi bufa per generar el so. Per canviar les notes, el fiscorn utilitza un sistema de vàlvules o pistons, que es premen en diferents combinacions per alterar la longitud del tub i, per tant, la nota produïda. Té un registre més greu que la trompeta, amb un so més suau i fosc. És menys àgil en el registre agut, on pot ser més difícil de controlar. El fiscorn utilitzat a la cobla catalana és específicament un flugelhorn baríton afinat en Do3.