lira de Creta

La Lira de creta és un cordòfon de tipus llaüt originari de l'illa de Creta, a Grècia. Aquesta lira, comunament trobada en tota l'illa, és denominada lira “moderna”, creada per Manolis Stagakis a partir dels anys 40, ja que és una transformació de l’antic lyraki (‘lira petita’), un petit model dedicat només a la interpretació de danses. Aquesta transformació es va produir a causa de la influència del violí, degut a la qual van canviar característiques de l'instrument, com l'afinació per quintes, la pràctica de la interpretació, i el repertori. Té 3 ordres simples metàl·liques, i es toca amb un arc que en alguns casos porta cascavells anomenats gerakokoudouna, que quan es mouen generen so que fa d’acompanyament rítmic. Està tallada d’un sol bloc de fusta dura, per la qual cosa podem dir que és monòxil, amb un fons (‘kafki’: calavera) bombat, un mànec ('lemos') i un claviller. El claviller (‘kefali’: cap), corbat i amb una voluta al final en forma de cargol. El cordal té forma de triangle allargat amb tres forats i sobresurt de la caixa de l'instrument. Aquestes dues parts estan fetes d'una fusta més fosca. La part superior de la caixa i la meitat inferior del mànec estan decorats amb gravats de motius vegetals i geomètrics. A la part central de la caixa, trobem dues obertures simètriques en forma de D (‘matia’: ulls) a banda i banda de les cordes. Es pot tocar assegut, aguantant l'instrument verticalment sobre la cuixa esquerra o entre les cames, o dret, recolzant-lo al pit o a la cintura. És un instrument melòdic que sovint s'utilitza en ambients festius per interpretar melodies de danses, tocat amb cops d'arc a prop de la punta, ràpids i separats. A Creta, fins i tot avui en dia, la lira és considerada un instrument de gran prestigi, així com els seus intèrprets (lyrárides).