flauta

Aquesta flauta, datada entre els anys 1901 i el 2000, pertany a la família dels aeròfons de bisell, concretament als de buf directe. Està fabricada amb canya, un material molt habitual en aquest tipus d'instruments degut a la seva lleugeresa, flexibilitat i facilitat a l’hora de treballarla. Aquest material ha estat utilitzat tradicionalment en diverses cultures per crear instruments senzills però funcionals. El disseny de la flauta és simple, consisteix en un cilindre allargat i obert per ambdós extrems. En un dels costats hi ha una mena de corda o tira de pell de color marró que serveix com a punt per saber per on bufar. Té cinc forats rectangulars disposats al llarg del cos de l’instrument, que permeten variar la tonalitat produïda, oferint diferents notes segons la seva combinació. En termes visuals, l’instrument no compta amb cap tipus d’ornamentació ni gravats decoratius.