flabiol

Instrument musical aeròfon, dels anomenats bisellats, amb conducte i de perforació cilíndrica. Fet al torn d'una sola peça de ginjoler. Té una virolla grossa de llautó al cap i virolles petites col·locades sota el trencavents i als espais entre els forats. La llengüeta és enformada i la secció en forma d'omega al revés. Té cinc forats al davant i tres al darrere. La digitació es fa amb una sola mà (generalment l'esquerra). Aquest instrument és una mostra d’Arbúcies com a centre productor de flabiols artesans, que assortia a la zona que anomenem “el rodal d’Arbúcies” on el músic de flabiol i bombo fou l’acompanyament quasi exclusiu del lleure rural del durant un llarg període de temps. Els flabiols d’Arbúcies són un cas especial de persistència d’antics tipus: són capplans, fets a torn d’una sola peça, de perforació cilíndrica amb exterior llis i afuat. Van sempre guarnits amb virolles de llautó i la seva secció més que un cercle escapçat sembla una U o una omega majúscula de cap per avall. La digitació es fa amb una sola mà, normalment l’esquerra, i amb la dreta es tocava el bombo. Aquests flabiols foren construïts a Arbúcies i en coneixem tres constructors, que van treballar entre 1880 a 1960: en Crous de Lliors, Joan Garolera i el Való d’Arbúcies.