En imatges
Descripció
Tambor que consisteix en una caixa cilíndrica de fusta pintada de vermell a la part central i dos cèrcols de color blau amb dues membranes de pell lligades amb cordes. Un sistema d'encordat amb forma de ziga-zaga uneix totes les parts de l'instrument. El sistema de tensat es complementa amb l'anomenat sistema francès, que consisteix en unes peces de cuir de color negre que en desplaçar-se sobre la corda la mantenen rígida i en màxima tensió. Formen part d'aquest conjunt de percussió dues baquetes de fusta que es fan servir per percudir la pell i finalment un cinturó de pell que servia per penjar el tambor a la cintura mentre es tocava. El cinturó presenta dues tires on inserir-hi les baquetes.
Fitxa tècnica
-
- Nom
- tambor
-
- Datació
- 1975 - 1999
-
- Dimensions
- 477 x 390 x 390 mm
22 x 377 x 22 mm
110 x 1242 x 2 mm
-
- Número de registre
- 9726
-
- Família i grup
- Membranòfon percudit
-
- Classificació
- Membranòfons
-
- Institució
- Museu de Manresa
-
- Història de l'objecte
- L’origen dels armats de Manresa es remunta al segle XVIII, al redós de la confraria de la Mare de Déu dels Dolors. Del final del segle XIX es conserva la primera fotografia, que mostra la indumentària que devia perviure fins la primera desaparició d’aquest grup, l’any 1931. El 1946 es va restablir la formació, a iniciativa del Gremi de Sant Lluc. El 1954 assenyala una important embranzida, amb un increment dels membres de la colla i la fundació d’un grup infantil. La indumentària conservada al Museu és d’aquesta època, i és la que es va utilitzar fins al cessament d’aquesta etapa. La principal intervenció dels armats tenia lloc en la processó dels Dolors, que es feia el diumenge de Rams. Però també encapçalaven la processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant. Ambdues processons van deixar de fer-se els anys 1968 i 1979, respectivament. La colla dels armats es refundà de nou l’any 2000, amb un vestuari renovat. L’any 2006 el Museu Comarcal organitzà una exposició sobre els armats. El Museu ja conservava alguns elements de tres uniformes antics dels armats (el de capità, el de timbaler i el de llancer), s’aprofità l’ocasió per completar aquests conjunts amb peces que faltaven i es va portar a terme una restauració del conjunt.