El gamelan és un conjunt afinat tradicional indonesi de Bali i Java, composat per gongs, xilòfons i varis instruments de corda i vent. A Bali hi trobem vàries orquestres de gamelan, sent la més gran -amb uns vint-i-cinc músics- la Gong Kebyar i la Semar Pegulingan. A principis del segle XX eren clarament diferents, però s'han anat tornant molt semblants tant en forma com en funció.
En aquest cas ens trobem amb el reyong, també escrit reong, un conjunt de dotze gongs en forma de cassola, de bronze i afinats. Aquest gongs estan muntats horitzontalment sobre cordes en un marc de fusta (“rancak”) d'una fila d'ample. Cada gong té una protuberància central però, al voltant d'aquesta, els més greus tenen la superfície aplanada, mentre que els aguts la tenen més arquejada. Cadascun està afinat en un to específic, seguint un sistema concret d'afinació. El marc de fusta té forma de banc pintat de vermell i té els extrems decorats amb unes talles en forma d’estilitzacions vegetals i zoomòrfiques daurades. El toquen quatre músics, cadascun dels quals es fa càrrec d'entre dos i quatre cassoles. Els músics, que seuen en fila, es divideixen en dos grups, els primer grup format pel primer i tercer músic; el segon grup format pel segon i quart músic de la fila. Els músics de cada grup toquen el mateix paper, però amb una octava de diferència. Les parts del primer grup i del segon grup, quan es toquen juntes, estan entrellaçades. El reyong té funcions de percussió tant melòdica com no melòdica. En general, es colpegen amb baquetes encoixinades (tabuh) per a fer-lo sonar.
