Descripció
És un harmònium fabricat el 1894 per Schiedmayer & Soehne, una casa constructora de pianos i harmòniums que va estar en mans de la família Schiedmayer des del 1735, quan Balthazar Schiedmayer (1711-1781) va començar a construir pianos a Erlangen, prop de Stuttgart. Els seus fills Adam Achattius, Johann David i Johann Lorenz van continuar el negoci familiar i fou el seu nét, Johann Lorenz, qui va traslladar el taller a Stuttgart el 1809, associant-se amb el constructor de pianos Carl Friedrich Dieudonné sota el nom de Schiedmayer & Dieudonné. Després de la mort de Dieudonné, Johann Lorenz va començar a treballar amb els seus fills i el 1845 la companyia va passar a dir-se Schiedmayer und Soehne i més endavant van obrir una altra fàbrica anomenada J & P Schiedmayer. Les dues van convertir-se en les fabricants de piano més grans del sud d’Alemanya però degut a la Primera i la segona Guerra Mundial, la fàbrica de Stuttgart es va cremar completament. Es va intentar la reconstrucció però finalment només va quedar la J & P Schiedmayer, que va continuar fabricant instruments fins els anys vuitanta. Després es van especialitzar en la construcció de celestes, l’instrument inventat per Victor Mustel el 1886 sota la marca Schiedmayer & Sons, GmbH & Co. KG. (Font: pàgina web de l’establiment).
Es tracta d’un harmònium plegable format per una caixa rectangular de fusta motllurada i envernissada amb una tapa amb frontisses que tanca el teclat, format per quaranta-nou tecles, de les quals les naturals són aplacades d’os i les alterades, de banús. La caixa es tanca amb clau i està suportada per un peu de fusta tornejada que descansa sobre una base de fusta amb petites decoracions florals tallades, on hi ha els dos pedals que accionen les manxes. Aquests estan recoberts de tela amb decoracions florals i la lletra “S” i les manxes són integrades i exteriors. L’instrument es pot desmuntar i guardar dins el seu estoig original, que consisteix en una caixa de fusta rectangular amb tapa i pany.
Fitxa tècnica
-
- Nom
- harmònium
-
- Datació
- 1894
-
- Material
- banús (fusta) · ferro · vori · pell · fusta
-
- Número de registre
- MDMB 12518
-
- Família i grup
- Aeròfon de llengüeta; lliure amb teclat
-
- Institució
- Museu de la Música de Barcelona
-
- Història de l'objecte
- Propietat de Manuel M. Bosch Puig, que va heretar l'instrument d'algun familiar. Va tenir un antecessor músic, Bernat Calvó Puig i Capdevila, (1819-1880), i la seva família eren aficionats a la música. Puig va ser organista de la basílica de la Mercè i de la catedral de Vic. Els seus fons d'arxiu són al convent franciscà de Pedralbes. L'instrument romania al domicili particular de Manuel Bosch Puig, descendent del músic vigatà. Després de la mort de Bosch Puig, els seus tres hereus de confiança, representats per Manuel Espiau Espiau, fan donació de l'instrument al Museu de la Música el 2016.


