arpa

Cordòfon sense pont; pinçat

En imatges

Descripció

És una arpa de vint cordes simples i amb afinació diatònica (dues octaves i una sexta) obra de Ignacio Fleta (1897-1977), originari de Huesa del Común (Terol) i pertanyent a una família d’ebenistes. Es va traslladar a Barcelona amb els seus germans on estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb Benito Jaume i Étienne Maire Clarà. Després d'un període de formació a França al taller de Philippe Le Duc, tornà a Barcelona per instal·lar, juntament amb els seus germans, un taller dedicat a la construcció de violins i violoncels. Més tard, cap el 1955, va decidir dedicar-se exclusivament a la fabricació de guitarres aconseguint molt d’èxit. Va copiar una guitarra Torres que havia estat de Francesc Tàrrega i del seu taller van sortir un bon nombre d'instruments inspirats en models antics, productes d’un encàrrec de l’agrupació musical Ars Musicae, col·lecció que es conserva pràcticament íntegra al Museu de la Música de Barcelona. També va construir instruments dedicats a Andrés Segovia, John Williams i Jorge Morel, entre d’altres (Viquipèdia; Romanillos, Winspear, 2002). 10 10La taula harmònica, de fusta de pi amb la veta transversal, té forma trapezoïdal i presenta dues obertures acústiques ovalades a la part inferior a banda i banda de les cordes. La secció del fons és quadrada i les vint cordes, metàl·liques, estan distribuïdes en vint clavilles de ferro, que es corresponen amb els cint botons de fusta fosca de la taula. La caixa és de fusta daurada sobre estuc i la taula té un acabat envernissat. Es tracta d’una construcció moderna basada en un model gòtic i a la part posterior té una petita nansa metàl·lica.

Fitxa tècnica

Elements multimèdia de la peça

En la mateixa col·lecció