mbongon

Mbongo és el nom originari que li ha donat l’ètnia Balanta a l’instrument conegut a Occident com a Arc de Boa. És un cordòfon monocord (arc musical) que podem trobar amb moltes variacions a diferents països i ètnies d’Àfrica, Amèrica i Àsia i, de fet, és el representant més antic de tots els cordòfons. L’executant fa passar la corda (tija) entre els seus llavis, fent servir la cavitat bucal com a ressonador de volum variable. Ho aconsegueix obrint més o menys la boca, amb la voluntat de donar més o menys intensitat sonora. Amb una mà colpeja la corda amb una altra tija, fent-la servir de baqueta. Amb l’altra mà i un petit bastonet modifica la longitud vibrant de la tija i, conseqüentment, l’altura del so canvia. Els Balanta tocaven tradicionalment, i encara avui en dia, l’mbongo als anomenats “cabarets”. Aquests cabarets són petites cabanes fetes de fulla seca de palmera on hi ha un o dos bancs de fusta on seure. Són utilitzats pels homes que surten a caçar per reposar, esperar i beure el típic vi de palmera. Per divertir-se toquen amb l’mbongo cançons tradicionals de la seva ètnia i també alguna improvisació. Els balanta el conceben com un instrument per expressar sentiments i alhora, de meditació. Així doncs, és un instrument musical exclusiu per l’entreteniment dels homes. Segons ells, quan es posen a tocar l’mbongo poden oblidar que tenen gana, o bé treure’s preocupacions de sobre a través del seu so.