piano de cua

És un piano de cua de corba senzilla d’onze cordes simples, sis ordres dobles i seixanta-vuit ordres triples. Té un teclat de vuitanta-cinc tecles, de La-2 a la6, afinació de La=440 Hz i funciona amb un mecanisme de doble escapament, amb dos pedals (l’esquerra de piano i el dret de forte que separa l’apagador). És obra de Érard Frères. El fundador d’aquesta casa fou Sébastien Érard (1752-1831), que l’any 1777 va construir el seu primer piano i fou ell l’inventor de l’arpa de set pedals de doble acció (1810). Amb el seu germà Jean-Baptiste crearen la marca Érard Frères, que continuà amb el seu nebot, Pierre Érard (Vannes, 1972).  Els germans Érard foren els constructors d’arpes més importants del segle XIX i mantingueren el seu èxit fins el segle XX, quan es fusionaren amb Gaveau l’any 1960. El moble es recolza sobre tres potes tornejades amb decoracions metàl·liques daurades en forma d’elements vegetals estilitzats. Hi ha marqueteria de llautó incrustat sobre la tapa i té motius florals en llautó als costats i un calta, també amb motius florals, al faristol. El suport dels pedals és en forma de lira i no té apagadors de Do5 a La6. Té cinc barres de metall per al suport de la tensió de les cordes situades en sentit paral·lel i pel que fa al teclat, les tecles naturals són aplacades amb ivori i les tecles alterades són de banús. Té dos ponts, de La-2 a Fa#1 i de Sol1 a La6. Destaquen els elements metàl·lics daurat que ressegueixen el contorn del moble amb una sanefa d’elements vegetals estilitzats, que continua als laterals del teclat, a les potes i als pedals. És una peça de gran bellesa i que encara conserva les qualitats sonores que van donar fama a la casa Érard.