piano de cua

És un piano de cua amb un teclat de La-2 a La6 que funciona amb mecànica horitzontal de doble escapament. És obra de la casa Chassaigne Frères, fundada per Joan Chassaigne, un constructor de pianos d’origen francès establert a Barcelona durant la segona meitat del segle XIX. El taller fou ampliat pels seus fills Camilo i Fernando sota el nom de Chassaigne Frères l’any 1887 i continuà fins els anys seixanta del segle XX (Roca, 2010). És un piano molt sobri pel que fa a la decoració, ja que no presenta cap element destacat a excepció de la marca del piano a la part central del frontis, per sobre del teclat. Va pertànyer al compositor català Frederic Mompou (1893-1987). El 1915, poc després de tornar de la seva primera estada a París, Mompou va arrendar un piano de cua de la casa Chassaigne Frères de Barcelona, aleshores una de les més importants i productives de la ciutat. Era un piano de gamma alta i de gran qualitat, i probablement va utilitzar-lo per compondre les primeres cançons i peces per a piano. L’instrument va romandre al seu domicili del Passeig de Gràcia fins a la mort de Mompou el 1987. Es caracteritza per la subtilesa del teclat i la seva sonoritat, uns trets que s’ajusten perfectament a l’ideal tímbric i estètic de la música de Mompou. És, per tant, un document i testimoni sonor transcendental a l’hora d’aprofundir en les característiques de la seva creació musical. La vídua de Mompou, la pianista i pedagoga Carme Bravo, va fer-ne donació al Museu de la Música l’any 2002. Des d’aleshores el Museu ha volgut difondre el llegat de Mompou mitjançant l’exposició d’aquest instrument i d’activitats relacionades: concerts, assajos oberts i enregistraments en vídeo.