clavicèmbal

És un clavicèmbal atribuït a Johann Heinrich Silbermann (1727 - 1799), germà petit de Johann Andreas Silbermann, i descendent d’una família de constructors d’orgues. Fou conegut pels seus clavicèmbals, clavicordis i sobretot, pianos (Viquipèdia). És un clavicèmbal de dos teclats i tres palanques, de seixanta-un ordres triples de cordes, activades per saltadors, i seixanta-una tecles de Fa1 a Fa5. Pel que fa als registres, en té un de 8" i 4" i un segon de 8", amb efecte llaüt.   És un clavicèmbal de cua de corba senzilla amb el fons i el costat esquerre de pi. La construcció externa és sobre el costat. El davant és de pi aplacat amb noguera i el costat dret i la punta de la corba són de noguera. Les tecles probablement són de til·ler, les naturals aplacades amb banús amb una motllura semicircular al frontis i les alterades aplacades amb os. Els saltadors són d’auró. La taula harmònica està decorada amb motius florals i paisatgístics pintats i té una obertura acústica circular amb una roseta calada. Per als registres no té acoblament ni doble, el chevalet de 8' té una peça afegida que en fa augmentar el gruix i per tant, la rigidesa d'una forma aparatosa. També l'alçada queda augmentada, la qual cosa fa que la pressió també augmenti damunt la taula de ressonància. Al pont original s'hi poden veure els senyals de la disposició primera dels claus i la nova disposició redueix notablement la llargada de les cordes i, per tant, la relació entre el punt de pinçada i la longitud vibrant de la corda. Els claus per a la fixació de les notes agudes del 4' estan col·locats damunt del chevalet del 8', en un fresatge que s'hi ha fet, i l'accés de la corda de la clau es fa a través d'un forat practicat en aquest chevalet de 8', que posteriorment ha estat tapat. Està encordat amb una lleugera obliqüitat a les cordes més greus per tal d'evitar l'excessiva rigidesa de la taula de ressonància en aquesta zona.