clavicèmbal

És un clavicèmbal d’un teclat i tres palanques, de cinquanta-quatre ordres triples de cordes paral·leles i cinquanta-quatre tecles, de Sol1 a Do5, activades per saltadors. Pel que fa als registres, en té dos de 8" i un de 4", amb efecte llaüt. És obra de Carl Conrad Fleischer (1680-1721?), un lutier pertanyent a una important família de constructors de clavicèmbals establerts a Hamburg i actius entre els segles XVII i XVIII. Es conserven tres instruments seus, tots amb la roseta característica de la família, feta de múltiples capes de pergamí calat amb finesa, acolorides o daurades, formant un embut (Viquipèdia).  És un clavicèmbal de cua de corba doble, amb estructura externa sobre fons i construcció interna a base de barratge flamenc. La caixa és de pi roig, pintada al tremp, imitant marbrejats al davant, al costat dreta i a la corba. La tapa interior de la caixa està decorada amb una sanefa vegetal i floral que ressegueix tot el contorn i amb una imatge de dos àngels subjectant una corona sobre un medalló buit amb el marc d’estil barroc. El teclat i la taula de ressonància estan ornats a base de motius florals, més o menys estilitzats, i amb algun animal com un ocell semblant a un lloro. I a més a més, la part frontal de les tecles naturals està decorada a base d’uns relleus enforma d’ocells. Té una obertura acústica circular amb roseta calada de pergamí i el claviller i el somier són de faig. El teclat és de pollancre o de til·ler, amb les tecles naturals aplacades d’ivori i les alterades, amb bloc de banús, i porten escrita la nota corresponent amb numeració, molt esborrada. Al frontis de les tecles naturals hi ha un paper adherit, repussat i daurat i quatre làmines de paper. Té cinc potes de secció quadrada. Presenta obliqüitat de la línia dels saltadors a l'estil italià i aquests són de secció variable disminuint de dalt a baix, passant d'uns 13,5 mm a la part superior a uns 12 mm a la inferior. El gruix varia d'uns 3,7 mm a la part superior a 3 mm a la inferior.