Descripció
És un piano obra de "Broadwood & Sons", una reconeguda casa constructora de pianos anglesa fundada el 1728 per Burkat Shudi. A partir de 1773, fou continuada per John Broadwood, un ebenista i fuster escocès que havia arribat a Londres el 1761 i s’havia format al taller de fabricació de clavicordis de Shudi. Es va casar amb la seva filla i després de la seva mort, es feu càrrec del negoci ja centrant-se en la construcció de pianos. El 1795, amb la incorporació del fill al negoci, l’empresa passà a anomenar-se "Broadwood & Son" i finalment, "Broadwood & Sons Ltd.", que és el nom que ha continuat fins els nostres dies. Broadwood va treballar incansablement en el desenvolupament i perfeccionament de l’instrument després del de Zumpe i es feu molt popular gràcies a Haydn, Beethoven i Chopin (Viquipèdia).
És un piano de cua de corba senzilla de seixanta-vuit ordres triples de cordes paral·leles i les greus lleugerament obliqües. El teclat té seixanta-vuit tecles, de Fa-2 a Do5, i funciona amb mecànica anglesa d’escapament senzill. Té dues genolleres i una obertura acústica oculta. La construcció externa està feta sobre el fons no estructural i el moble descansa sobre quatre potes de secció quadrada que van disminuint de dalt a baix. La tapa és xapada de caoba i els plafons laterals probablement són d’auró arrissat. Les diferents superfícies que constitueixen el moble estan seguides en el seu contorn i a vegades subdividides per bandes probablement de palissandre, d'uns 6,5 mm d'ample, col·locades al revés i coronades amb filets de banús i probablement d'auró. Les superfícies, interna i externa, de la tapa, estan xapades amb caoba, així com també les que determinen la part superior dels costats i la taula de ressonància i els plafons estan limitats per les bandes amb palissandre. Els costats i la caixa del teclat són probablement d'erable flamejant i hi ha una motllura frontal contínua a les tecles naturals. El teclat és de til·ler, amb les tecles naturals aplacades d'ivori i les alterades de bloc de banús. Té dos ponts, partits entre Sol#1 i La-1 i els martells estan folrats de pell.
Fitxa tècnica
-
- Nom
- piano de cua
-
- Datació
- 1795
-
- País
- Londres, Regne Unit
-
- Dimensions
- 281 x 1043 x 2240 mm
tecla natural: 20.5 x 23 x 131 mm
tecla alterada: 9.5 x 12 x 85 mm
-
- Material
- banús (fusta) · til·ler (fusta) · caoba (fusta) · auró (fusta) · vori · pell
-
- Número de registre
- MDMB 426
-
- Família i grup
- Cordòfon amb pont; percudit; amb teclat
-
- Institució
- Museu de la Música de Barcelona


