arpa

És una arpa de quaranta-tres cordes simples, amb afinació cromàtica (sis octaves) i set pedals amb mecanisme de “fourchettes”. Fou construïda per A. Lerate, un constructor d’arpes de Cadis actiu durant la primera meitat del segle XIX (Romanillos, Winspear, 2002), del qual aquesta peça és l’únic exemplar que se’n coneix fins al moment.  La taula harmònica és de forma trapezoïdal, té la secció del fons semicircular i consta de cinc obertures acústiques de forma ovoide a la part posterior. És una arpa d’acció simple amb la taula harmònica de pi amb la veta transversal i dues plaques de metall als costats del claviller. Els botonets són de fusta, possiblement de banús, amb una peça d’os incrustada sobre cada un, en forma de grapa, com les arpes antigues. La columna està estriada amb acabaments daurats sobre estuc amb varis motius vegetals, tant a la peanya, com a la base de la columna i al cap, que acaba amb una espècie de capitell amb fulles d’acant.