orgue

És un orgue procedent de l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona, atribuït a Josep Boscà i Serinyena (?-1733), l’iniciador d’una saga d’orgueners actius principalment a Barcelona i Girona entre els segles XVII i XVIII. Va començar treballant en la construcció d’orgues com el de Cadaqués i el de Sant Domènec de Girona el 1689. També es va dedicar a la seva restauració i treballà construint el orgues de la catedral de Barcelona (1686-1688), Montblanc, el de la capella de Sant Oleguer de Barcelona, el de Sant Sever i el de Solsona entre molts altres. Durant els que es creu són els seus últims anys, bastí l'orgue de Camprodon el 1731 i el d'Igualada el 1736 i també treballà al monestir de Montserrat i en el de Poblet el 1732. Els seus fills, Antoni i Josep Boscà i Llorens, també es van dedicar a la construcció d’aquests instruments a tot el territori català (Gran Enciclopèdia de la Música; Viquipèdia).  El moble és de fusta i completament policromat a base de motius florals i estilitzacions vegetals de l’escola madrilenya de mitjans del segle XVII, possiblement del taller de Juan Arellano (segons J. Barrachina). L’interior de les portes presenten uns angelets amb un ram de flors a la mà i dos retrats, de Santa Cecília i de Santa Caterina, tot emmarcat d’estilitzacions vegetals daurades. La façana està ornada amb talles daurades en forma de flors i altres elements vegetals i a la part inferior hi ha un mascaró amb corona de llorer envoltat d’elements de rocalla. El teclat està format per quaranta-cinc tecles, de Do1 a Do6, sense partir, de les quals les naturals estan aplacades de boix i les alterades, tenyides de fosc. El frontis de les tecles està decorat amb semicercles concèntrics i té una extensió d’una octava curta: Do - Fa - Re - Sol - Mi - La - Sib - Si – Do. Funciona amb una mecànica suspesa, no té pedaler i les manxes estan integrades a l’interior amb tracció de corrioles i cordes. Té una afinació de La a 440 Hz i pel que fa als registres, registres enters: 8 flautat (Do1-Re#2), registre fix, sona sempre; els tubs situats a la cara des del Mi2: 4 octava 4, 2' octava 2, 1 1/3 dinovena, 1' vint-i-dosena, 2/3' vint-i-sisena; Cara: Mi2 central, dinou tubs. L'ordre dels registres damunt el salmer és: 13 tubs de fusta del flautat 8 (Do2-Re#2), sense registre. 26a, 22a, Dinovena, Quinzena, Octava (baixos de fusta), Flautat 8' de cara. El salmer té forma de mitra amb el primer Do al centre i a diferents llocs de l’interior hi ha una “R” sota una corona tribulada somada amb una creu, gravada al foc. L'orgue és molt similar a un que hi ha a la catedral de Barcelona, obra del fill de Josep, Antoni Boscà (1712).