cítara amb teclat o dolceola

Aquesta cítara construïda per la companyia The Toledo Symphony Co. de Toledo (Ohio) és un instrument industrial conegut comercialment amb el nom de “Dolceola”. Es va comercialitzar entre 1903 i 1907 i s’utilitza en el blues religiós tradicional i té un so atípic, molt angelical i com de capseta de música (Viquipèdia).  Es tracta d’una cítara de trenta-nou cordes simples (catorze més vint-i-cinc) i set de triples, amb la taula harmònica en forma de trapezi rectangular i una obertura acústica circular. Té un pont continu i el seu mecanisme consisteix en una botonadura d’acords i teclat. Pel que fa a l’afinació, la meitat esquerra del teclat serveix per a fer acords tríades d’acompanyament mentre que la dreta serveix per a fer l’escala cromàtica de Do a Do (vint-i-cinc tecles). La taula harmònica és de pi i l’obertura acústica està decorada amb una calcomania-sanefa de motius florals estilitzats en tot el contorn. Les cordes i les clavilles són de metall i sobre el teclat, que és de fusta, hi ha una planxa de metall amb les notes i els acords. Una part està envernissada i pintada de vermell anglès. És idèntica a la MDMB 137, però en aquell cas les cordes triples de la banda esquerra (acords) van ser substituïdes per cordes senzilles i les tecles arranjades per a fer-ne un teclat convencional continu.