orgue

És un orgue fabricat a Aragó durant la segona meitat del segle XVII, d’aquí que sigui conegut com el “zaragozano”. El moble de fusta està decorat a base de policromia i d’estucats daurat en forma d’estilitzacions vegetals i elements geomètrics, sobretot a l’exterior de les portes, que també presenten grafies àrabs. El moble està rematat amb un escut heràldic tallat, daurat i policromat, coronat i amb cinc creus, tres de les quals són de Montesa. I la part frontal del teclat està ornat amb uns cortinatges i elements florals estucats i policromats amb una imatge de la Verge en un medalló al centre. El teclat està compost per quaranta-dues tecles, de Do1 a La4, fetes de boix tenyit de fosc en les naturals i les alterades clares, amb la part frontal dentada. És un instrument que funciona amb una mecànica suspesa i pel que fa als registres, cal destacar que en aquest orgue conviuen dues tècniques, la del registre sencer i la del registre partit o mig registre. Aquesta consisteix en el fet que no basta un sol tirador per a cada joc de tubs sinó que en són necessaris dos, un per la meitat esquerre del teclat i l’altre per la meitat dreta. Consta de varis registres: espigueta 4' sense registre; 12a 2 2/3 amb xemeneies, 19a - 19a, 22a - 22a, 24a - 17a, 29a - 15a, 29a-22a, i no té tiradors (l’organista posa i treu els registres movent els caps de les corredores, que surten pels costats de la caixa). És un orgue positiu de taula, que a diferència del positiu de peu, es col·loca damunt d’una taula i no a peu pla. Fora de la caixa hi ha les dues manxes cuneïformes i l’ordre del salmer i, en conseqüència, la disposició dels tubs segueix l’ordre natural de les notes i de les tecles. L’afinació és de La a 440 Hz.