Descripció
És una arpa de trenta-nou cordes simples, amb afinació cromàtica i mecanisme de “bequilles” amb set pedals. És obra de Pierre Chaillot, actiu a París durant l’últim quart del segle XVIII. Es tracta d’una arpa d’acció simple amb la taula de forma trapezoïdal, la secció del fons poligonal de set peces i vint-i-sis obertures acústiques circulars de 5 mm de diàmetre distribuïdes per la taula harmònica formant dos hexàgons i una obertura simple. La taula harmònica és de fusta amb la veta transversal i està decorada amb la pintura d'un paisatge amb arbres, una casa i un carro amb cavall i ornamentacions florals a la part superior en forma de motius a candelieri. Perfilen la taula un bordó d'ivori i un filet de caoba i la motllura és daurada amb decoració de cadena de perles a la part interior. La consola és de faig lacat i ornaments d’estil xinès amb elements florals i figures humanes. La voluta és tallada i daurada, decorada amb motius vegetals i dos caps de moltó. I la columna és de fusta estriada amb daurat i negre i amb motius vegetals, tant a la base com a la part superior, on es combinen amb uns cortinatges, tot amb daurat.
Fitxa tècnica
-
- Nom
- arpa
-
- Datació
- 1775-1799
-
- Número de registre
- MDMB 593
-
- Família i grup
- Cordòfon sense pont; pinçat
-
- Classificació
- Cordòfons
-
- Institució
- Museu de la Música de Barcelona
-
- Història de l'objecte
- El Pare Joan Badaró (Canet, 1815 - 1892) la va adquirir a Lió. Era un frare exclaustrat de Vic i organista de Viennes (França) i també organista de la catedral de l'Havana. A la mort de Joan Badaró, el canonge de Vic Mossèn Jaume Collell adquireix l'arpa per al Museu Episcopal de Vic. El 1948 ingressà als Museus municipals de Barcelona, juntament amb un fragment de la túnica de S. Bernardo Calvó i tres plànols del Palau de la Virreina.







