orgue

És un orgue de procedència espanyola construït entre els segles XVII i XVIII. El moble és de fusta policromada i decorada amb elements d’estuc daurat en relleu d’estil barroc, amb profusió d’elements de rocalla i estilitzacions vegetals tant a les portes com a la part superior. La part inferior també té policromia en forma d’estilitzacions vegetals i just sobre dels pedals hi ha un rectangle decorat amb elements geomètrics jaspiats imitant diferents marbres de colors. Els tubs són metàl·lics i el teclat està format per quaranta-cinc tecles, de Do1 a Do5. La mà dreta de la trompeta es troba a l’interior, damunt d’un tauló elevat i és l’únic orgue del museu que té flauta de 8' a la mà esquerra. Funciona amb mecànica suspesa i se suposa que té octava curta. Les dues grans manxes que acompanyen l’instrument són exteriors. El pedaler té vuit contres, vuit peanyes que s’acoblen amb el teclat i consta de setze tiradors, vuit i vuit. Pel que fa als registres, té els següents: Pom mut - Lleno, Trompeta real 8' - 19a, Lleno - 15a, 19a-15 clara, 22a-8a tapada, 55a (sic) quinzena - Trompeta real, 8a tapada - Corneta, Falutado 8' - Flautado; trompeta de cara, en quatre peus, catorze tubs; cinc o sis baixos interiors de fusta Do-Re-Mi-Fa-Sol-La (?). És l’orgue més gran del museu i actualment es conserva dividit en quinze parts.