truc

L’esquella, també denominada 'truc' en l’àmbit pirinenc, és una campana de metall tradicionalment associada a la ramaderia de muntanya. L’exemplarprové del Pont de Suert, data de la primera meitat del segle XX i està fabricat en coure fos. Aquest tipus d’objecte forma part de la cultura material del pastor i del ramat en zones de muntanya, on el bestiar es desplaçava per espais extensos de pastura i calia un sistema sonor de control. Pel seu funcionament, s’inscriu dins la classificació organològica dels idiòfons percussió, ja que el so es produeix quan el batall intern impacta contra les parets metàl·liques mentre l’animal es mou. En el context del Pont de Suert i l’Alta Ribagorça de principis del segle XX (territoris marcats per la ramaderia extensiva), l’esquella constituïa una eina imprescindible per localitzar els animals i evitar-ne la dispersió. Alhora, el seu repic metàl·lic formava part del paisatge sonor rural i adquiria una funció simbòlica vinculada a l’ofici de pastor i a determinats rituals o pràctiques comunitàries. Com a peça museística, l’objecte té un valor patrimonial destacat: és testimoni de les tècniques de fabricació artesana, de les dinàmiques econòmiques i socials del món rural pirinenc i del paper del so en la cultura pastoral. La seva incorporació al museu, fruit de les campanyes etnogràfiques de Ramon Violant i Simorra, permet preservar i interpretar un element significatiu de la memòria ramadera catalana.