asquella d'eggüa

L’esquella és una petita campana metàl·lica tradicionalment utilitzada en el món ramader. Es penja al coll dels animals, especialment ovelles, cabres, vaques o cavalls, i produeix un so característic que permet localitzar-los a distància. A més de la seva funció pràctica, forma part del paisatge sonor rural i té un fort valor cultural dins la vida de pastors i ramaders. La majoria d’esquelles estan fetes de coure o ferro, a partir d’una planxa metàl·lica doblegada i soldada. L’ansa superior permet fixar-la a una corretja o collar. A l’interior hi ha el batall, que pot ser de ferro, fusta o os, i que colpeja les parets quan l’animal es mou. El so depèn de la mida, la forma i el gruix del metall; per això els pastors sovint triaven esquelles concretes per diferenciar animals o grups dins del ramat. Aquesta peça concretament és una “esquella d’euga” procedent de Sarroca de Bellera i datada el 1940. Està feta de coure i presenta una forma allargada i estreta, típica de les esquelles pensades per a animals grans. Va ser adquirida pel folklorista Ramon Violant i Simorra el 1935 i posteriorment incorporada al museu. Es tracta d’un bon exemple del material ramader tradicional utilitzat als Pirineus. Actualment, les esquelles són també objectes de patrimoni etnològic, ja que testimonien una manera de viure i de gestionar el ramat que ha marcat la cultura rural catalana durant segles.