xiulet amb forma d'ocell

Aeròfon de bisell, de buf directe, procedent del Perú i datat entre els anys 1000 i 1400, període en què diverses cultures andines elaboraven instruments ceràmics figuratius amb funcions tant musicals com rituals. Aquesta peça està modelada en ceràmica i presenta la forma d’un petit ocell, amb detalls incisos que defineixen les ales i el cos. El seu funcionament es basa en la projecció d’un raig d’aire contra un bisell intern que produeix un so agut i breu, sovint associat a la imitació del cant de l’ocell representat. Dins les cultures precolombines, els xiulets ceràmics podien tenir usos diversos: des del joc i l’entreteniment fins a la participació en rituals relacionats amb la natura, la fertilitat o la comunicació amb el món espiritual. La representació d’ocells no era casual: a les societats andines, aquests animals simbolitzaven sovint la connexió amb el món superior i la llibertat del moviment aeri. L’ús d’un so agut i penetrant podia tenir també una funció cerimonial o senyalística dins de contextos socials i religiosos.