Descripció
Aquest xiulet forma part de la ceràmica musical de la cultura Chancay, que es va desenvolupar a la costa central del Perú entre els segles X i XV. Es tracta d’un petit aeròfon ceràmic que produeix so en bufar directament per un orifici. Objectes com aquest combinen funció sonora i valor simbòlic, sovint relacionats amb rituals o activitats comunitàries.
Aquesta peça en concret és una figura de ceràmica modelada i pintada, característica de l’estil Chancay, que sol utilitzar tons crema i negre. Presenta una forma antropomorfa esquemàtica i incorpora un petit mecanisme de xiulet integrat al cos de l’objecte. Es tracta d’un exemple típic de la producció ceràmica Chancay i del seu estil decoratiu propi.
Els xiulets i altres instruments sonors precolombins no servien només com a joguines o entreteniment, sinó que podien tenir un ús ritual, relacionat amb cerimònies religioses, processons o pràctiques simbòliques de la comunitat. La manca de textos escrits fa difícil conèixer-ne la funció exacta, però la seva presència en contextos funeraris i domèstics indica un paper rellevant dins la vida quotidiana i espiritual del poble Chancay. Aquesta peça és un exemple valuós de com les cultures andines elaboraven objectes que combinaven art, música i significat simbòlic, i contribueix a entendre la riquesa sonora i material de les societats prehispàniques.
Fitxa tècnica
-
- Datació
- 1000 - 1450
-
- País
- Perú
-
- Dimensions
- 20 x cm
-
- Material
- ceràmica
-
- Número de registre
- MEB 7-27
-
- Família i grup
- Aeròfon de bisell; buf directe
-
- Classificació
- Aeròfons
-
- Institució
- Museu Etnològic i de Cultures del Món

