Descripció
Manopan construït a finals del segle XIX, un dels instruments mecànics de llengüetes lliures més populars d’aquesta època. Fou patentat per la casa Ch. F. Pietschmann & Söhne a Berlín l’any 1886 i ràpidament van inundar el mercat francès, fent al competència a la casa Thibouville. Estaven disponibles amb setze, vint-i-quatre o trenta-nou claus i gràcies al seu baix cost, van contribuir a difondre la cultura musical a salons, cases particulars i fins i tot, al carrer.
El moble és de fusta pintada de negre decorat amb motllures d’elements geomètrics, ornamentacions de pintura daurada en forma d’estilitzacions vegetals i quatre columnes tornejades als vèrtex. Està format per dos cossos, una primera caixa que conté la cambra d’aire, les manxes i el mecanisme impulsor i una segona caixa, més petita, amb les claus i els blocs de llengüetes. És un instrument mecànic de lectura per lleves que utilitza una cinta de cartró perforada sense fi com a suport. Té trenta-nou llengüetes, manxes i una maneta que l’operari fa girar més ràpid o més lent per a controlar la velocitat de la música. També consta d’un ajustador de la cinta perforada i d’un tirador de forte. Pot utilitzar tant targetes de cartró perforades com cintes contínues, tenint així un gran repertori de música de ball, extractes, d’operetes i fins i tot, himnes nacionals.
