Descripció
Orgue pneumàtic de maneta conegut comercialment com a Ariston. Aquest instrument va ser inventat per Paul Ehrlich (1849-1925), un fabricant d’instruments que va establir el seu taller de construcció d’orgues a Leipzig cap el 1874. El 1877 se li va concedir la patent número 564 per a l’Orchestrionette, un instrument musical mecànic amb banda d’ús indefinit, amb corró i utilitzant la maneta, i uns anys més tard va crear un altre model, l’Ariston, que funcionaria amb discos de cartró perforats. Va aconseguir bastanta popularitat a partir de 1887 i només l’èxit de dispositius com el Polyphon o el fonògraf acabarien amb el regnat del fabricant. L’Ariston es va comercialitzar amb setze, dinou, vint-i-quatre i trenta-sis llengüetes i alguns models es van vendre amb efectes de Tremolo, Forte Stop i llengüetes dobles.
Està muntat en un moble quadrangular de fusta pintada de negre amb quatre columnes tornejades als vèrtex i decoracions a base de filets daurats a cada cara. La cara superior està decorada amb un element central en forma de cercle fet de paper pintat amb escenes de nens tocant diferents instruments, ballant i divertint-se. És un instrument mecànic que utilitza un disc perforat com a suport amb una peça programada a cada un. Funciona amb lectura per lleves i per fer-lo sonar, el músic utilitza una maneta per accionar l’instrument i pot controlar la velocitat de la música fent-la girar més ràpid o més lent. Com a mecanismes té unes palanques per desmuntar el cilindre, uns rodets per a tensar el full perforat amb la melodia, la maneta i les manxes. A mesura que la maneta gira, els forats del disc de cartró accionen les claus, que al seu torn estan connectades amb petites palanques que activen unes vàlvules que fan ressonar la llengüeta. El vent procedeix de dues manxes operades alternativament, una de les quals assegura una pressió uniforme. La longitud d'una peça està determinada per la durada d'una revolució completa de disc, aproximadament 45 segons.
