La Biblioteca Arús és un centre de recerca de lliure accés especialitzat en tradició republicana federal, catalanisme i moviment obrer (sobretot anarquisme), del segle xix i primer terç del xx, així com en maçoneria i l’univers de Sherlock Holmes. També aplega un fons patrimonial d’abast general format majoritàriament per obres publicades al segle xix i el començament del xx, que ja no s’actualitza.
La Biblioteca, fundada per voluntat de Rossend Arús, va ser inaugurada el 1895 com a biblioteca general. Propietat del poble de Barcelona, tenia per objectiu difondre la cultura entre els ciutadans, sense distinció de sexe, classe social o edat, i fomentar-ne la consciència crítica.
Entre els àmbits que van formar part del fons inicial de la Biblioteca, la música hi va ocupar un lloc destacat. El fons inicial comptava amb una bona secció de música, formada per 1.421 volums, un 7,29 % del fons total. El fons musical estava pel damunt, posem per cas, de la secció d’història (7,15 %), i immediatament per sota de la literatura (37,96 %). La col·lecció va ser molt ben valorada per músics i musicòlegs de prestigi, com ara Jesús de Monasterio i Felip Pedrell, i també pels usuaris, que en van fer un ús remarcable.
El fons musical
Pel que fa a la tipologia documental, la Biblioteca va adquirir peces per a piano, i reduccions per a piano i piano i veu, d’obres musicals, sobretot d’època clàssica i romàntica, i també nombrosos llibrets d’òpera i música didàctica.
Entre les partitures que es van adquirir, hi constaven obres d’editors catalans (Joan Budó; Tomàs Gorchs; Andreu Vidal; Rafael Guàrdia; Musical Empòrium; L’Ausetana, Musicografia Wagner, entre d’altres), i més de vint editorials estrangeres, entre les quals Breitkopf und Härtel, Ricordi, Novello, C. F. Peters, Joseph Dale and Son i Maurice Schlesinger.
Quant als compositors, hi predominaven clarament els d’òpera, encapçalats per Donizetti i Verdi, i seguits per Rossini, Bellini i Meyerbeer. Entre la música simfònica, hi destacava Beethoven, seguit de Mozart i Haydn.
La secció també comptava amb peces d’un gran valor bibliogràfic i històric, com ara tractats de viola de mà i guitarra, i manuscrits sobre història de la música, tots anteriors al segle xviii. Per exemple, es van adquirir dues edicions de l’obra del metge i guitarrista Joan Carles Amat, Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana… (l’ed. valenciana, [1765?], i l’ed. de Josep Bro, [entre 1767 i 1784], que inclou el Tractat breu, y explicacio dels punts de la guitarra). En acabat, els textos manuscrits Libro de sifra de vigüela en el qual se encierran diferentes tocatas i Libre de musica en cifra de guitarra española: conforme lo que se platica en la auropa en los Reynos y cortes del norte. Així mateix, la Biblioteca va incorporar dos tractats manuscrits del compositor Josep de Teixidor: Sobre el verdadero origen de la música i els Apuntes curiosos, tots dos escrits pels volts de 1800.
Els instruments
D’altra banda, per a la interpretació de les partitures, es van adquirir dos instruments de teclat: un piano vertical i un harmònium. El primer piano, de marca desconeguda, ja no es conserva. A mesura que els pianos van deixar de funcionar, se’n van anar adquirint de nous per substituir-los, i aquests van arribar a la Biblioteca per via de donació. El piano actual, que és el quart, es conserva en funcionament i és un Schimmel. Els pianos antics d’aquest fabricant (segle xix i començament del xx) anaven signats amb el nom «Wilh. Schimmel & Co., Leipzig», com el nostre, que, a més, inclou la inscripció «Grossh. Sächs. Hoflieferant». El piano actual ens ha arribat a través del Museu de la Música de Barcelona.
L’harmònium és l’original, importat per la marca Navas de Madrid, amb sucursal a Barcelona. Deu datar d’abans de 1894 o 1895.
Per tal que la interpretació musical no interferís en la lectura, l’arquitecte i el mestre d’obres van col·locar dues escales, la de veïns i la d’honor, entre la sala de lectura i la de música.
Ús de la col·lecció
Quant a l’ús de les obres de música per part dels lectors, entre 1895 i 1904, la mitjana anual va ser de 423 exemplars consultats, i entre 1905 i 1914, de 379. En comparació amb altres matèries, les consultes de música ocupaven una gens menyspreable sisena posició.
