Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles

El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, situat a l’edifici gòtic de la Pia Almoina d’aquest vila, conserva els materials paleontològics i arqueològics de la comarca. La seva important col·lecció es vincula al territori a partir dels diferents jaciments que es troben a la comarca i explica com l’home es va adaptar i transformar, en el transcurs del temps, al medi singular marcat pel fenomen lacustre de l’Estany de Banyoles. La seva visita ens permet fer un repàs a la història de la comarca des de les èpoques més remotes fins a l’edat mitjana. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona i gestiona diferents extensions: el Parc Neolític de la Draga, la Vil·la Romana de Vilauba i el Monestir de Sant Esteve.

Es va fundar l’any 1933, quan l’Ajuntament de Banyoles el creà arran de les troballes a la vil·la romana de Vilauba de l’any 1932. Gràcies al projecte municipal en col·laboració amb diferents prohoms locals, es van començar a portar les seves primeres peces a l’edifici de Pua Almoina a principis dels anys 30, poc després que es deixés de fer servir com a Ajuntament local (1928). Durant un temps van compartir espai amb l’Escola d’Arts i Oficis de Banyoles –que en faria ús fins ben entrats els anys 50 del segle xx–, amb el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) i amb l’Arxiu Històric Comarcal de Banyoles fins el moment del seu trasllat a un edifici propi el 2006. Un cop finalitzada la guerra civil, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles assumiria la direcció del centre fins al 1984, any en què la gestió passaria de nou a mans de l’Ajuntament, mitjançant una junta de museus. A finals dels anys 70, el museu va adquirir Can Fornells, un edifici medieval annex al museu i això va permetre ampliar les seves sales i crear noves zones d’exposició per ampliar la col·lecció visitable. Finalment, el 1988 es va formalitzar legalment la seva creació com a museu i actualment la titularitat és compartida entre l’Ajuntament de Banyoles i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

A les diverses sales del museu es fa un repàs de la història de l’evolució humana, des dels primers homínids fins a l’edat mitjana, a través de les seves col·leccions de paleontologia, arqueologia i numismàtica, procedents de les intervencions realitzades a la comarca del Pla de l’Estany des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. L’exposició permanent s’organitza en tres sales: la de paleontologia, la de prehistòria i la d’història i conserva materials d’importants jaciments de la zona. Destaquen els jaciments paleontològics (Terciari final-Quaternari antic, 5-1 milions d’anys abans d’ara) i també de les ocupacions humanes del Pla de l’Estany entre el paleolític inferior/mitjà (250.000 aC) i el segle xx. A més de les col·leccions prehistòriques de Pere Alsius Torrent (finals del segle XIX) i de Josep M. Corominas Planellas (1933-1973), el MACB recull des de l’any 1975 els objectes procedents de les excavacions modernes que es realitzen a la comarca: el jaciment paleontològic d’Incarcal (Crespià), les coves paleolítiques de Serinyà, el poblat neolític de la Draga (Banyoles), la vil·la romana de Vilauba (Camós) i els forns romans d’Ermedàs (Cornellà del Terri), entre molts d’altres.

Entre les variades col·leccions del Museu s’hi troben una desena d’instruments musicals entre les quals destaquen dues flautes travesseres de boix, clarinets de factura local, un acordió, tres ocarines i algun instrument de corda. Tots van ingressar al museu l’any 1960 en forma de dipòsit i cal destacar una guitarra i una bandúrria provinents de la secretaria del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. A més a més, alguns instruments incorporen alguna part cedida en dipòsit pel Museu Darder d’Història Natural de la mateixa població, com és el cas d’una embocadura de clarinet o les clavilles de fusta per la guitarra.

X
  • {{facet.titol}} ({{facet.total < facetLimit? facet.total : '+' + facet.total}})

    X
{{total}} Objectes

Origen dels instruments

Tipologia dels instruments

instruments