La seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya explica la història de les comunitats humanes des del paleolític a la tardo antiguitat en les comarques de Girona a partir d’una important col·lecció arqueològica. Des dels seus inicis l’any 1845, està instal·lat als espais del monestir de Sant Pere de Galligants, on es pot visitar l’exposició permanent, tot i que també compta amb una segona seu ubicada en un edifici del Departament de Cultura anomenat Centre Pedret, on hi ha els serveis centrals i la biblioteca.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona té el seu origen en el Museu Provincial d’Antiguitats i Belles Arts, creat el 1845 per la Comissió Provincial de Monuments i és, per tant, un dels més antics de Catalunya. L’any 1857 el museu s’instal·là en el claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, abandonat des de feia vint anys degut a les desamortitzacions, i el 1860 s’iniciaren les obres de construcció del sobreclaustre, que alberga actualment les sales de l’exposició permanent. El museu, però, no fou obert al públic fins a finals de 1870. Durant la guerra civil (1936-1939) el museu fou seu primer del Patronat de Cultura i, més endavant, de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic de la Generalitat. Després de la guerra, fou transformat per l’Estat en Museo Arqueológico Provincial, al mateix temps que ocupava l’església de Sant Pere, fins aleshores església parroquial. Amb motiu de la creació del Museu d’Art de Girona, el 1976 les col·leccions d’art es traslladaren a l’antic Palau Episcopal i el museu de Galligants va quedar com a especialista de manera exclusiva en arqueologia. Finalment, l’any 1992 fou traspassat a la Generalitat de Catalunya, en compliment de la Llei de museus catalana, passant a formar part del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Així doncs, les col·leccions que conformen el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona consisteixen principalment amb peces arqueològiques provinents, en gran part, d’excavacions realitzades a la zona. De fet, entre els primers materials que ingressaren al museu, cal mencionar els procedents de les excavacions que la Comissió de Monuments realitzà en 1846 a Empúries i les inscripcions i escultures romanes de la ciutat de Gerunda (Girona), trobades a les obres que es realitzaven a la ciutat, i que es recuperava dels danys ocasionats per la guerra de la Independència. L’actual discurs del museu permet al visitant descobrir les diferents etapes històriques de la ciutat i les comarques de Girona anant del Paleolític fins a l’època medieval i moderna passant per l’edat dels metalls, el món iber, les colonitzacions i el món romà. La heterogeneïtat de materials i tècniques hi és ben present i hi podem trobar una gran varietat d’objectes i estris pertanyents a diferents àmbits, des dels més quotidians als professionals vinculats a diferents oficis o destinats també a la pràctica religiosa i al culte.
Pel que fa als instruments musicals presents a les col·leccions del museu, podem dir que tots provenen de l’excavació en diversos jaciments de la zona. D’una banda, hi trobem dues flautes i un xiulet d’os i bronze procedents d’una compra de la Comissió de Monuments a un particular que consistia en un conjunt d’objectes procedents d’Empúries. I de l’altra, també hi figuren diverses campanes i esquelles fetes de bronze o ferro, a vegades amb el batall fet d’os, que han arribat al museu per diferents vies. Mentre que algunes també són fruit d’una compra de la Comissió de Monuments, la majoria procedeixen de diferents jaciments arqueològics de la zona com el del poblat ibèric de Castell de la Fosca (Palamós), el jaciment de Puig Rodon (Corçà), el de l’Hort d’en Bach (Maçanet de la Selva) o de l’excavació de la vil·la romana de Pla de l’Horta (Sarrià de Ter).
