Museu de la Música de Barcelona

El Museu de la Música de Barcelona és la institució de l’Ajuntament de Barcelona dedicada a l’experimentació i la reflexió sobre les activitats musicals. És una àgora de trobada i un lloc de debat, coneixement i gaudi estètic que ha de permetre als ciutadans ser més conscients de com el fer musical construeix les nostres emocions individuals i socials, i més capaços de decidir-ne les maneres, els valors i els interlocutors. Més enllà de la contemplació d’instruments i de documents i de la conservació del patrimoni, els objectes han de fer possible el diàleg entre l’emoció i la reflexió al voltant de la música.

El museu vol ser un espai de relació amb les músiques on cal retornar regularment. Un espai d’acollida on la museografia serveixi d’atractiu per a la visita i sigui una porta a les altres activitats i continguts d’aquesta nostra “ciutat de la música” que és L’Auditori, amb les diverses programacions de concert, l’ensenyament superior a l’ESMUC i una biblioteca-espai de documentació musical de referència.

Gènesi (1867-1946)

L’interès de la cultura catalana envers els “instruments de música antics” ja es va manifestar en les exposicions sobre “arts sumptuàries” de 1867 a Barcelona i en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Des d’aleshores sorgeix la idea d’una col·lecció específica sobre instruments musicals, que prendrà forma en la proposta de Museu del Teatre, que el 1912 va presentar Marc Jesús Bertran a l’Ajuntament i a la Mancomunitat de Catalunya, amb un apartat destinat a la música. Tanmateix, la història específica de les col·leccions del Museu de la Música de Barcelona es va iniciar l’any 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació d’instruments musicals oferta per un grup de prohoms barcelonins amants de la música per iniciar el projecte d’un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa.

Aquesta primera col·lecció aviat s’incrementà amb noves donacions i dipòsits, entre els quals destaca especialment el dipòsit d’Orsina Baget de Folch. Fou aleshores quan la Junta de Museus decidí fundar un museu per exposar aquestes col·leccions, que s’havia d’ubicar en el que havia estat un pavelló de l’ex-casa reial d’Espanya al Parc de Montjuïc (Exposició Internacional del 1929), i que per a l’ocasió es va denominar Pavelló Albéniz – Museu d’Instruments de Música Antics, en record i homenatge permanent al gran músic nascut a Camprodon.

Inauguració del Museu al Conservatori (1946-1979)

Diverses desavinences encallaren el projecte, i la guerra de 1936-1939 l’aturà del tot, fins que l’any 1946 una iniciativa municipal el recuperà amb el nou «Museo de Música» que es va inaugurar el 29 de maig de 1946 a la quarta planta del Conservatori Superior de Música, al carrer Bruc. La decisió d’instal·lar-lo al Conservatori Superior responia als objectius fundacionals del seu plantejament científic i museològic: el museu havia d’actuar com a eina complementària en la tasca docent de les aules, com a promotor de la recerca científica entre els estudiosos i com a divulgador del fet musical.

De la primera època de la col·lecció són remarcables les donacions realitzades per músics i la resta de societat civil de Barcelona i Catalunya, les quals van demostrar l’interès que havia desvetllat la nova institució: la col·lecció inicial d’un centenar d’instruments es triplicà en tan sols els tres primers anys.

Fou així com, al costat de les primeres col·leccions i de la magnífica col·lecció d’instruments antics d’Orsina Baget (la compra definitiva data de l’any 1947), s’hi aplegaren fons i altres peces singulars representatives de la cultura europea. D’altra banda, les expedicions a països i cultures llunyans promogudes per l’aleshores director del Museo Etnológico y Colonial, August Panyella, i per l’emprenedor Eudald Serra, durant les dècades de 1950 i 1960 aportaren una representació molt considerable de les cultures africana, de l’Orient Llunyà i de l’Amèrica llatina. L’any 1969 la col·lecció principal disposava ja de 966 instruments. Un any després, el 1970, s’adquirí la que coneixem amb el nom de Col·lecció Arellano, un fons molt complet de fonògrafs i gramòfons.

El Museu de la Música al Palau del Baró de Quadras (1980-2001)

Com a conseqüència del creixement del Conservatori, el 1980 el Museu es traslladà al Palau Quadras, un edifici modernista de l’arquitecte Puig i Cadafalch que havia estat habitatge del baró de Quadras. El Museu exposà les seves col·leccions conservant les estructures originals i tota l’exuberant decoració modernista de la planta principal. Sota la direcció de Romà Escalas i Llimona, la reinauguració oficial del Museu de la Música, l’11 de febrer del 1983, suposà la possibilitat de construir un discurs museogràfic més complet i de poder donar una major obertura del Museu a la ciutat, ja que s’inicià una programació pública d’activitats i serveis dirigits a diferents públics.

El catàleg complet de la col·lecció d’instruments es publicà l’any 1991, sota la direcció tècnica de Romà Escalas. La publicació suposà un pas endavant en la normalització de la terminologia musical i dels instruments musicals, i també en l’adopció dels criteris de classificació sistematitzada de les famílies instrumentals. El 1996, i com a acte principal de celebració del cinquantenari del Museu, s’organitzà l’exposició «Els nostres luthiers, escultors del so», dedicada a l’art de la construcció dels instruments.

El 2001, el Museu de la Música a la Casa Baró de Quadras tancà les portes al públic a fi de preparar les col·leccions amb vista al nou projecte museològic i museogràfic a l’edifici de L’Auditori de Barcelona.

El Museu de la Música a l’Auditori (2007-)

El 15 de març del 2007, el Museu de la Música va inaugurar una nova exposició permanent de les col·leccions a L’Auditori de Barcelona.

El projecte d’un gran espai dedicat a la música a Barcelona es remuntava a finals de la dècada de 1980, en el context de la reordenació i l’impuls dels equipaments culturals en el període preolímpic. Rafael Moneo va ser l’arquitecte encarregat de dissenyar un auditori per a la ciutat. El 1999 va entrar en funcionament la gran sala de concerts, seu de l’OBC; el 2005 s’hi va traslladar l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i el 2006 es van obrir la Sala Polivalent i la Sala de Cambra, avui Sala 2 Oriol Martorell. El Museu de la Música era la darrera peça en aquesta “casa de la música” que pretén fer accessible l’activitat musical a una gran diversitat de públics.

En el nou projecte museològic les noves tecnologies audiovisuals hi tenen una presència destacada i les col·leccions d’instruments i documents musicals es van explicant a través de referències sonores, visuals, objectuals i textuals, amb la voluntat de teixir una experiència de la música sensitiva i pedagògica. Els concerts i assajos amb instruments de la col·lecció, així com la programació familiar i educativa, són la columna vertebral de l’activitat del museu, així com la documentació, la recerca i la difusió pública de les col·leccions.

Origen dels instruments

Tipologia dels instruments

instruments