El Museu de l’Empordà, ubicat a Figueres, és un projecte cultural que va néixer com una necessitat, fruit d’una prolongada demanda cultural de la ciutat i la comarca de tenir un espai on convergissin la història i la creativitat artística de l’Empordà, un lloc que expliqués el territori, la seva rica diversitat i la seva multiforme identitat. Avui ofereix al públic una lectura històrica de les seves col·leccions, que comprenen un ampli ventall cronològic de l’art i l’arqueologia de la comarca, des de la prehistòria fins als nostres dies, amb una especial dedicació a la pintura catalana i empordanesa dels segles XIX i XX.

Els orígens del Museu de l’Empordà es remunten al segle XIX quan, el 1885, l’Institut Ramon Muntaner de Figueres rebé un lot de set peces en dipòsit procedents del Museo del Prado per tal que els alumnes de Belles Arts poguessin treballar amb grans obres pictòriques. Altres personatge importants del moment hi feren donació d’obra, com és el cas del polític figuerenc Josep Rubaudonadeu. La creació d’una col·lecció artística a l’institut, la creativitat de la comarca i el dinamisme social de la zona va fer que, passada la guerra civil, l’Ajuntament de Figueres aprovés la creació del Museu de l’Empordà l’any 1946. Durant prop de vint-i-cinc anys, la seu del Museu va ser l’institut Ramon Muntaner i al llarg dels anys va començar a nodrir-se d’un fons artístic notable gràcies a diverses adquisicions, a les col·laboracions amb altres institucions i a les donacions i llegats particulars. En aquest sentit, van ser troncals els llegats Santaló (1947), amb obres de Nonell, Martí Alsina o Mir, i Moncanut (1962), que va aportar obres de Joaquim Sunyer, Olga Sacharoff, Tàpies o Modest Cuixart. A finals dels anys seixanta, i davant del creixement dels fons del museu, es va edificar l’actual seu del Museu de l’Empordà, el qual es va inaugurar el 1971 incorporant l’important donació de Frederic Marès. El 1998 va començar una nova etapa amb la creació del Consorci del Museu de l’Empordà, constituït pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Figueres, el qual va reorganitzar les sales d’exposició permanent presentades al públic l’1 de maig de 1999.

Avui en dia al Museu de l’Empordà acull un fons arqueològic important fruit de l’entrada, el 1991, d’un conjunt de materials arqueològics provinents de les excavacions dutes a terme per Rossend Guillaumes als jaciments de Pont de Molins, Riera Masarac, Cau Colliners, Vilacolum i Palol Sabaldòria. L’altre fons cabdal de les col·leccions del museu està format per una notable selecció de la pintura catalana dels darrers dos-cents anys, els dipòsits del Museo del Prado i, potser com a joia de la corona, la col·lecció clau per explicar el concepte d’escola de pintura empordanesa. Aquesta engloba obres des de finals del segle XIX amb autors com Blanquet, Bonaterra o Núñez, Reig o Baig, Salvador Dalí i que tindrà continuïtat amb artistes com Vallès, Sibecas i, ja al final de segle, Paradís, Ministral, Roura o Pujolboira. Durant les últimes dècades el museu ha rebut diferent dipòsits de pintura empordanesa contemporània i l’Ajuntament de Figueres també ha adquirit obres d’alguns artistes empordanesos, amb l’objectiu d’enriquir la col·lecció d’art empordanès.

Pel que fa als instruments musicals, tenen una presència menor dins de les col·leccions del museu ja que només hi trobem dos instruments: un flabiol i un tamborí. La procedència del tamborí és desconeguda però en el cas del tamborí, se sap que va pertànyer a Joaquim Sot, músic de la cobla que liderà el fill de Pep Ventura, Benet Ventura Llandrich. Va ser donat al museu pel nét.

X
  • {{facet.titol}} ({{facet.total < facetLimit? facet.total : '+' + facet.total}})

    X
{{total}} Objectes

2 instruments

Origen dels instruments

Tipologia dels instruments

instruments