Un patrimoni reconstruït
El Museu de Montserrat, declarat museu d’interès nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2006, conserva, estudia i difon una part destacada del patrimoni artístic i arqueològic de l’Abadia de Montserrat.
Les destruccions sofertes pel monestir durant el segle XIX —especialment els anys 1811 i 1812, en el context de la Guerra del Francès— van comportar la pèrdua de bona part del seu patrimoni medieval i barroc. Per això, les col·leccions actuals són majoritàriament posteriors: s’han format mitjançant adquisicions de l’Abadia i, sobretot, gràcies a les donacions de particulars que han volgut posar les seves col·leccions al servei de la cultura.
Història del Museu
El primer antecedent directe del Museu de Montserrat fou el Museu Bíblic, inaugurat l’any 1911 per iniciativa del P. Bonaventura Ubach (Barcelona, 1879 – Montserrat, 1960). El formaven materials arqueològics, etnològics, zoològics i botànics aplegats a Terra Santa, Egipte, Síria i l’Iraq amb la finalitat d’il·lustrar el món de la Bíblia.
El Museu de Montserrat pròpiament dit va néixer l’any 1963 amb l’exposició conjunta dels materials arqueològics del Pròxim Orient i de les pintures del Renaixement i del Barroc conservades al monestir, una part important de les quals havia estat adquirida per l’abat Antoni M. Marcet a Roma i Nàpols entre 1913 i 1920.
L’any 1982 marcà un moment decisiu amb la incorporació de la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX donada per Josep Sala Ardiz. Aquest llegat, al qual se n’han afegit d’altres —com el de l’arquitecte Xavier Busquets—, contribuí de manera determinant a configurar la identitat actual del Museu.
L’edifici
El Museu ocupa uns espais arquitectònics creats entre 1928 i 1933 per Josep Puig i Cadafalch al subsol de les places de Montserrat i als fonaments de la torre del monestir. El conjunt, d’un interès arquitectònic notable, combina estructures de bigues i jàsseres Vierendeel amb espais coberts amb volta catalana.
L’any 2004, l’arranjament de les places del santuari va permetre ampliar el Museu amb una nova entrada, sales d’exposicions temporals i espais de reserva. El 2023 s’hi afegí la sala «Montserrat s. XIV», que conserva in situ les restes d’edificacions més antigues de Montserrat.
Les col·leccions
Els fons del Museu abracen un període cronològic molt ampli i s’articulen en sis grans àmbits:
Arqueologia del món antic
Té l’origen en el Museu Bíblic del P. Bonaventura Ubach. Conserva una important col·lecció de materials del Pròxim Orient i del món mediterrani, amb peces procedents, entre altres àmbits, de Mesopotàmia, Egipte, Xipre, Grècia i Roma. El nucli inicial s’ha anat enriquint amb donacions posteriors.
Pintura antiga (segles XIII–XVIII)
La major part d’aquesta col·lecció procedeix de les adquisicions promogudes per l’abat Antoni M. Marcet a Roma i Nàpols entre 1913 i 1920. Posteriorment, l’abat Aureli M. Escarré la va ampliar amb noves adquisicions, a les quals s’han afegit diverses donacions.
L’obra emblemàtica de la secció és el «Sant Jeroni penitent» de Caravaggio, acompanyat d’un conjunt de pintures de seguidors del mestre. També hi són representats artistes com El Greco, Pedro Berruguete, Andrea Vaccaro, Matthias Stomer, Luca Giordano, Giambattista Tiepolo i Sassoferrato, a més d’obres anònimes o d’atribució encara debatuda.
Art modern i contemporani (segles XIX–XXI)
És l’àmbit més extens del Museu i ofereix una panoràmica especialment rica de l’art català modern, enriquida amb obres d’altres escoles. El recorregut permet seguir l’evolució de la figuració des de mitjan segle XIX fins al segle XX i s’obre també a l’avantguarda i a la creació contemporània.
Hi són representats, entre molts altres, Marià Fortuny, Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Sorolla, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Manolo Hugué, Pablo Picasso, Joaquim Torres-García i Salvador Dalí. El conjunt inclou també obres de mestres de l’impressionisme francès com Claude Monet, Alfred Sisley, Camille Pissarro, Auguste Renoir i Edgar Degas.
Nigra Sum
Aquest espai presenta una selecció de materials artístics i populars que mostren l’evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat i la seva plasmació en suports i llenguatges molt diversos. El conjunt permet comprendre l’antiguitat, l’extensió i la universalitat de la devoció a la Moreneta, proclamada patrona de Catalunya l’any 1881.
Phos Hilaron
Des de 2005, el Museu exposa de manera permanent «Phos Hilaron» («Llum joiosa»), un conjunt d’unes vuitanta icones gregues i eslaves dels segles XVII al XX. A través de les imatges de Jesucrist, la Mare de Déu, els sants i les festes litúrgiques, l’espai presenta la tradició espiritual i artística de les Esglésies d’Orient.
Orfebreria religiosa
La selecció d’orfebreria reuneix peces de gran valor material, artístic i devocional. Entre les més destacades hi ha la corona i el ceptre de la Mare de Déu de Montserrat, obra dels orfebres barcelonins Joan Sunyol i Francesc Cabot, i el calze i les canadelles de l’emperador Ferran III d’Àustria. Les peces exposades constitueixen només una part del ric fons d’orfebreria de l’Abadia de Montserrat.
