El Museu de Tortosa és un equipament cultural que mostra la història de la ciutat de Tortosa i del seu territori d’influència des de la Prehistòria fins a l’actualitat, un territori de fronteres i cruïlles amb l’Ebre com a eix vertebrador. L’actual museu i la seva col·lecció permanent va ser inaugurada l’any 2012 i es troba ubicat a l’edifici modernista de l’Antic Escorxador de Tortosa, obra modernista de l’arquitecte Pau Monguió i Segura, construïda entre els anys 1906 i 1908.
L’origen del museu, però, es remunta a l’any 1900. La transformació urbana de la ciutat a les darreries del segle XIX amb l’enderrocament de les muralles, la urbanització dels eixamples i la descoberta d’abundants elements arqueològics, afavorí la creació d’un museu municipal just al canvi de segle. Joan Abril, que havia estat arquitecte municipal, en fou l’impulsor en recopilar les troballes arqueològiques i formar una col·lecció de peces que conservava a títol particular. Conjuntament amb Teodoro González, diputat a Corts, van propiciar la creació del Museu Arqueològic de la Ilercavònia, inaugurat de manera provisional a les antigues escoles de la Mercè. Les aportacions ciutadanes al fons del museu el van ampliar i diversificar. L’any 1910 es traslladà a l’espai de l’antiga església de Sant Domènec on compartiria espai a partir de 1911 amb la Biblioteca i l’Arxiu Històric de la ciutat fins a l’any 1997, en què l’arxiu es traslladà a l’edifici dels Reials Col·legis. Sant Domènec va seguir acollint el fons del Museu Municipal i s’obria al públic puntualment amb motiu d’alguna exposició, concert o d’altres activitats. L’elaboració d’un inventari exhaustiu del fons, l’adequació de la sala de reserva i el trasllat a l’Antic Escorxador de tot el fons, juntament amb l’elaboració d’un projecte museístic nou i adaptat als temps, han permès que l’any 2012 s’obrís de nou al públic a la nova seu de l’Antic Escorxador com a Museu de Tortosa.
La col·lecció del museu és molt heterogènia, tant pel que fa a les tipologies de materials, com a les temàtiques i a les cronologies. Es compon d’elements de caràcter arqueològic, històric, etnològic i artístic, i s’hi inclouen objectes i peces que corresponen a una àmplia cronologia, des de la prehistòria al segle XX. Quant a la col·lecció d’art es compon principalment d’obra pictòrica, escultòrica i gràfica d’artistes nascuts o vinculats a la ciutat i al territori en un àmbit cronològic que va des de la segona meitat del segle XIX fins a l’actualitat. L’heterogeneïtat de la col·lecció és fruit de diverses donacions, dipòsits i adquisicions que s’han anat incorporant des de la creació del Museu de Tortosa a principis del segle XX. Actualment, el discurs del museu està estructurat en sis àmbits que mostren la història de la ciutat i el seu entorn: els orígens, els ibers, la Dertosa romana, Turtuxa a l’extrem d’al-Àndalus, Tortosa al centre de la Corona d’Aragó i modernitat de les terres de l’Ebre.
Pel que fa a instruments musicals, el museu conserva una desena de peces procedents, majoritàriament, de donacions particulars lligades a personatges importants. En aquest sentit, destaquen un gramòfon i un piano que havien pertanyut al compositor i musicòleg tortosí Felip Pedrell i Sabaté (1841-1922). Després de la seva mort, van ser donats a l’Ajuntament de Tortosa per Joan Gisbert i Padró, amic i marmessor de Pedrell, i pel seu fill Miquel Gisbert respectivament. Per altra banda, també es conserven dues gralles que havien estat propietat d’un dels Flarets de Santa Bàrbara, els germans Francisco i Daniel Arasa, nascuts en aquesta població el 1886 i el 1892. Finalment, també destaquen dos instruments que havien pertanyut a Francesc Pallarès, més conegut com a lo gaiter de Paüls, i que van formar part de l’exposició “Gaites, gralles i dolçaines” organitzada pel Museu de Tortosa, el Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, celebrada entre el 2018 i el 2019.
