Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols és una institució museística de caràcter local que té l’Antic Hospital Municipal com a seu principal, juntament amb dues altres seus: la primera planta del Monestir de Sant Feliu de Guíxols i la caseta del Salvament Marítim. L’objectiu del museu és explicar la història i el patrimoni de la població des de diferents vessants i repartides per les tres seus. A la primera planta de l’Antic Hospital Municipal hi ha la principal exposició permanent del Museu sota el títol “Una Societat Canviant” (2023), a través de la qual s’explica com la societat de Sant Feliu de Guíxols ha anat canviant tant de model social com econòmic al llarg dels últims 150 anys (segle XVIII – segle XXI). L’edifici del Monestir conté a la primera planta l’exposició “Guíxols: eines i creences” (2013), amb els materials del poblat ibèric ganxó, fent un recorregut per la vida quotidiana i les creences de l’època ibera; i l’exposició “El Monestir i la Vila” (2010), on es mostren les diferents evolucions i reformes que ha anat experimentant el conjunt patrimonial del Monestir en relació a la ciutat que s’articula al seu entorn. Finalment, el 2003 es va inaugurar la secció del Museu d’Història dedicada al patrimoni de Salvament Marítim, a la caseta que s’emplaça al turó del Fortim o dels Guíxols.

Els orígens del museu es remunten a principis del segle XX amb les troballes arqueològiques del 1903 al poblat ibèric dels Guíxols, a la pedrera del Turó del Fortim o dels Guíxols. El 1904 es va fer la primera exposició de les peces i deu anys després se’n va fer una segona a l’Escola d’Arts i Oficis del Monestir, amb més materials trobats al Fortim. El 1919 es considera l’any de fundació del museu com a tal, consolidant-se a partir del 1920 arran de la donació d’objectes arqueològics trobats al poblat ibèric dels Ametllers de Tossa de Mar. A partir d’aleshores es van anar rebent petites donacions que varen ampliar els seus fons amb la incorporació de peces artístiques, tradicionals i laborals. El Museu va resistir a la Guerra civil espanyola sense ser malmès i no fou fins al 1951 que es va començar a dinamitzar amb la reubicació de les peces dins del mateix Monestir. Des d’aquell moment no ha parat de créixer fins a l’actualitat, en què el Museu d’Història de Sant Feliu és un Servei directe de l’Ajuntament de Sant Feliu.

Les col·leccions del Museu estan formades per la riquesa que presenta el patrimoni local de Sant Feliu de Guíxols: arqueologia, indústria surera, la relació de la ciutat amb el mar, la pintura d’autors locals com Josep Albertí, l’espai dedicat a la salut, etc. A més, el fons del museu també es nodreix de la col·lecció de patrimoni de salut en l’àmbit rural. Les seves col·leccions i fons es poden agrupar en diferents àmbits: l’arqueològic, que conformen la base fundacional del museu; l’etnogràfic, amb objectes i peces que permeten documentar les activitats lligades a la traïció i l’economia de la població ganxona (oficis, indústria, turisme…); el vinculat al salvament marítim amb el fons provinent de la caseta del Salvament; un fons d’art que engloba art religiós, una col·lecció de caixes de mariner i obres d’artistes locals entre les quals cal destacar el llegat deixat al museu pel pintor Josep Albertí el 1992; i, finalment, el numismàtic, amb la col·lecció de Joan Vilaret dedicada als diners i medallons, ingressada l’any 2017.

A més de les col·leccions de patrimoni local, el Museu també compta amb el fons del metge rural. L’any 2002 el museu va rebre la donació d’un conjunt d’objectes mèdics i personals que pertanyien al Dr. Martí Casals Echegaray. Aquesta col·lecció esdevé el conjunt patrimonial a partir del qual es conforma una visió etnogràfica en l’àmbit de la salut, descrivint el món de la sanitat d’uns temps no massa llunyans i els aspectes de la vida quotidiana que hi tenien relació.

Pel que fa als instruments musicals, el museu en conserva dos dins de les seves col·leccions. Un rellotge del segle XVII-XVIII provinent d’una donació particular i un piano procedent de l’Escola de Música que hauria pertanyut al compositor guixolenc Juli Garreta (1875-1925), considerat un dels sardanistes més eminents de la Catalunya del canvi de segle.

X
  • {{facet.titol}} ({{facet.total < facetLimit? facet.total : '+' + facet.total}})

    X
{{total}} Objectes

2 instruments

Origen dels instruments

Tipologia dels instruments

instruments