El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona tal com el coneixem avui, malgrat crear-se a cavall dels segles XIX i XX, és fruit d’un conveni entre el Bisbat de Solsona i la Generalitat de Catalunya, signat als anys 80, per tal de salvaguardar unes col·leccions que, tot i formar part d’un museu, estaven en perill. Ubicat dins del Palau Episcopal de Solsona i en alguns espais de la Catedral, conté col·leccions de patrimoni històrico-artístic pluridisciplinaris de les comarques que integren el Bisbat de Solsona, les quals permeten construir un relat del territori des del neolític fins al segle XX.
L’origen del museu el trobem l’any 1896, quan el bisbe Ramon Riu i Cabanes, impulsat pel desig de salvaguarda i difusió del patrimoni del bisbat, inaugurà el Musaeum Archaeologicum Dioecesanum de Solsona, convertint-se en un dels primers museus diocesans de Catalunya. En un primer moment s’instal·là a l’edifici de l’antic seminari juntament amb una aula d’arqueologia cristiana i es va iniciar una important tasca de recollida i conservació d’objectes d’art sacre i d’ús litúrgic. El 1898 s’incorporà una col·lecció d’objectes de sal i obres d’art procedents del Museu de Sal de Cardona al fons del museu i a principis del segle XX, es creà la secció de prehistòria a partir de la incorporació de milers d’objectes procedents d’excavacions arqueològiques d’arreu del bisbat. El creixement del fons provocà el trasllat del Museu als sobreclaustres de la catedral. Durant la guerra civil, el comitè revolucionari de Solsona es feu càrrec del Museu i s’hi traslladaren molts béns de les parròquies del bisbat que ocuparen les sales del primer pis del palau episcopal. Cap al final de l’enfrontament bèl·lic, una bona part del fons del Museu passà a Ginebra per ordre del govern de la República. Una nova etapa del Museu s’inicià el 1939 quan el Dr. Antoni Llorens n’assumí la direcció i en negocià la recuperació dels béns. El 1944 s’inaugurà una renovació del museu però es veié obligat a tancar temporalment a finals dels anys setanta. El 1982 es posà en marxa la reobertura del museu gràcies a la fundació d’un patronat fruit d’un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Bisbat de Solsona i l’Ajuntament de Solsona. Actualment el museu està regit per aquest patronat el qual incorpora, des del 1995, un membre del Consell Comarcal del Solsonès.
El fons inicial del museu estava format per les col·leccions del Bisbat de Solsona, la col·lecció etnogràfica de l’Ajuntament i els dipòsits de material arqueològic de la comarca del Solsonès aportats per la Generalitat i actualment el museu incorpora exponents de les més variades tècniques artístiques, pintura, escultura, orfebreria, teixits, ceràmica, forja, metal·listeria, etc. Les col·leccions que formen el fons del museu es classifiquen en tres grans blocs: art sacre, arqueologia i etnografia. Territorialment el primer bloc abasta tota la diòcesi del Bisbat de Solsona i el segon i tercer afecten l’àmbit comarcal del Solsonès.
Pel que fa als instruments musicals presents en les col·leccions del museu, n’hi trobem nou pertanyents a diferents famílies: un corn, tres cornetes, un flabiol, un grall, un harmònium mecànic, una mandolina i un bombo. La majora han arribat al museu gràcies a donacions particulars durant la dècada de 1970 però cal destacar dues cornetes que provenen dels Vailets, un grup de cornetes i tambors que va ser fundat a Solsona el 1968 per Joan Subirà i Piñol, conegut com a Joan de la Rossa, i Ramon Guitart. Aquesta formació va ser patrocinada per la senyora Sofia Beecher i Garcia amb motiu de la inauguració de la clínica Guitart-Beecher, que havia donat a la ciutat, i va arribar a aplegar un grup força nombrós de nois solsonins.
