El Museu Etnològic i de Cultures del Món convida a reflexionar sobre les societats a partir d’un patrimoni cultural material de més de 70.000 peces d’arreu del món.
És voluntat expressa del MUEC generar espais de formació, reflexió, investigació i interpretació. El punt de partida el constitueix la col·lecció, formada per uns objectes que reivindiquen el seu valor d’ús però que no defugen altres valors agregats. Són objectes creats i fabricats que, des de la quotidianitat i en totes les seves expressions i manifestacions, parlen també de conceptes tan valuosos com l’anonimat o la col·lectivitat.
El MUEC té com a objectius documentar, preservar, restaurar i gestionar el patrimoni que custodia. També interpretar-lo i difondre’l per tal de donar-lo a conèixer i fer possible, d’aquesta manera, la creació d’un espai comú que afavoreixi l’estudi, la reflexió i el diàleg crític.
El Museu Etnològic i de Cultures del Món és el resultat de la unió de dues institucions municipals que al llarg del temps van conjugar períodes de treball conjunt i per separat: el Museu Etnològic i Colonial (1948) i el Museu d’Indústries i Arts Populars (1942). Actualment el museu ofereix dos espais de visita, la Seu Parc de Montjuïc i la Seu Montcada.
La Seu Parc Montjuïc està ubicada en un extrem dels jardins de Laribal, al parc de Montjuïc, projectats per l’enginyer francès Jean-Claude Nicolas Forestier i l’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí, el seu ajudant. El primer edifici que va acollir el museu era el conegut com a casa Balaguer o de la Colla de l’Arròs, fins a la seva substitució per l’actual el 1973.
Edifici modern, projectat sobre una base d’un mòdul hexagonal seguint l’ideal traçat per l’arquitecte americà Frank Lloyd Wright, està ornat amb un fris de relleus ceràmics d’Eudald Serra. Aquest mural de Serra està situat a les tres cares exteriors del vestíbul.
El Museu Etnològic va tancar al públic l’any 2011, i el 2015 va tornar a obrir després d’una remodelació arquitectònica i museogràfica. Mentre que el disseny de la nova museografia, dissenyada per Jesús Galdón, posa l’accent en els objectes, la reforma arquitectònica, portada a terme per l’arquitecte Toni Gironès, respecta l’essència del projecte original, en subratlla la potència però aprofundeix, al mateix temps, en la dissolució de les barreres entre espais.
La Seu Montcada està ubicada a les cases Nadal i del Marquès de Llió del carrer de Montcada, al centre neuràlgic de la ciutat. Nucli d’arquitectura civil medieval de gran importància, amb museus i edificis històrics ben conservats, el carrer Montcada va ser declarat conjunt monumental historicoartístic el 1947.
L’edifici actual és fruit de la intervenció arquitectònica dels dos edificis històrics esmentats: la casa del Marquès de Llió i la casa Nadal. La remodelació va començar el 2013 i el museu es va inaugurar l’any 2015, amb la presentació d’un gran conjunt de patrimoni cultural material de diferents cultures d’Àfrica, Oceania, Àsia i Amèrica.
Els recursos museogràfics posen l’accent en la presentació sòbria d’un patrimoni cultural material d’arreu del món, aplegat a la ciutat des de finals dels anys quaranta per diversos col·leccionistes i institucions públiques, com ara el Museu Etnològic. Actualment en aquesta seu s’exhibeix una bona part de la col·lecció de la fundació Folch i d’altres particulars que el museu custodia en règim de comodat.
Les col·leccions del Museu Etnològic i de Cultures del Món són d’una gran diversitat de procedències, materials, funcions i usos. Una diversitat patrimonial generada per l’activitat humana en tots els seus vessants: el món simbòlic, el treball, la vida privada, l’espai domèstic o l’activitat social.
Per aquesta raó, des dels orígens del museu, la recerca i el treball de camp s’han considerat tasques imprescindibles per aprofundir i millorar el coneixement de les col·leccions, sense oblidar el patrimoni etnològic contemporani, el d’abans i el d’ara, que permet la connexió amb la societat que l’envolta, per captar, així, la seva transformació constant. En aquest sentit, la documentació, la recerca i el contacte amb els llocs d’origen dels objectes de la col·lecció —des dels més llunyans fins al més propers, com pot ser la mateixa ciutat de Barcelona— han estat i són una de les missions del museu.
L’orientació de les expedicions i les campanyes van venir marcades pel doble origen del que és l’actual Museu Etnològic i de Cultures del Món. D’una banda, les campanyes europees centrades en l’àmbit català i peninsular que van sorgir d’una llarga tradició folklorista i científica que es va concretar en el Museu d’Indústries i Arts Populars. De l’altra, del Museu Etnològic i Colonial que primerament es va orientar a les antigues colònies espanyoles però que, a mesura que es modificaven els mateixos paràmetres institucionals i polítics de la ciutat de Barcelona, va anar ampliant la perspectiva per abastar la diversitat cultural dels altres continents.
