Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l’acrònim MNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social. És un dels tres museus nacionals de Catalunya i depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seu central del museu és a Terrassa, en una antiga fàbrica tèxtil de la rambla d’Ègara: el Vapor Aymerich, Amat i Jover. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908, és considerat un dels principals exemples d’arquitectura industrial modernista de Catalunya. La denominació de vapor prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu. Els antic espais industrials de la fàbrica tèxtil encara es conserven i són una de les principals atraccions del museu. A més de la seu central a Terrassa, però, el museu té tres seus: el Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug, el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera i la Farga Palau de Ripoll. D’altra banda, el MNACTEC articula el Sistema Territorial del MNACTEC, una xarxa de 26 museus i espais patrimonials per conèixer i interpretar la industrialització al territori català.

Tot i que la idea de crear un museu de ciència i tècnica de Catalunya arrenca a finals del segle XIX, no va ser fins l’any 1937 que la Generalitat republicana va publicar una ordre per a crear-lo. El projecte, però, va quedar estroncat degut a la guerra civil i a la dictadura posterior i no seria fins als anys setanta que es reprendria. L’any 1976, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va recuperar la iniciativa de fundar un museu de ciència i tècnica i, el 1979, van constituir l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya amb la voluntat d’aplegar esforços per a la creació del Museu i preservar els béns del patrimoni industrial. L’any 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir el projecte i el 1983 va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover amb la finalitat de convertir-lo en la seu del museu. Finalment, el 1984 la fàbrica es va obrir al públic i després de ser declarat Museu Nacional el 1990, l’any 1996 es va inaugurar la primera exposició permanent i es van acabar les obres de restauració de la nau principal de l’edifici.

Les col·leccions del MNACTEC reuneixen més de 20.000 objectes de temàtica científica, tècnica i industrial (béns de producció i béns de consum) tot i que només se’n mostren un 10% dels objectes. El Museu s’interessa preferentment pels objectes dissenyats o fabricats a Catalunya, però també per aquells que hagin tingut un impacte en la societat catalana o que hagin representat un avenç en una determinada tecnologia. Els àmbits representats a les col·leccions del MNACTEC són: aparells domèstics; arts gràfiques; computació, electrònica i telecomunicacions; energia; ciència, experimentació i mesura; medicina; sectors productius i serveis; tecnologies audiovisuals; transport, i altres.

Trobem més de 280 instruments musicals dins de les col·leccions del museu, molts d’ells provinents de donacions particulars o d’adquisicions de col·leccions. Els aparells de reproducció de so conformen el grup més nombrós amb fonògrafs, gramòfons, tocadiscs, radiocassets, amplificadors i un llarg etcètera però també hi trobem altres instruments com pianos o fins i tot un violí stroh. També hi són presents peces provinents de la mateixa ciutat, com una pianola que estava a l’antic Hotel Bonavista de Terrassa o de dipòsits i transferències de l’Ajuntament de Barcelona com una sèrie d’objectes procedents de l’antiga Mentora Alsina. Cal destacar, també, el carilló que avui es pot veure a la façana del museu. Construït el 1927, originalment estava instal·lat a la torre gòtica del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat però l’any 1976 va ser substituït per un nou conjunt de carilló mecànic més modern i l’antic va ser dipositat al museu.

X
  • {{facet.titol}} ({{facet.total < facetLimit? facet.total : '+' + facet.total}})

    X
{{total}} Objectes

285 instruments

Origen dels instruments

Tipologia dels instruments

instruments