El Museu Pau Casals està ubicat a la casa d’estiueig que el violoncel·lista Pau Casals i Defilló (1976-1973) es va fer construir a la platja de Sant Salvador, al municipi del Vendrell. La seva visita permet descobrir la vida i el llegat humà d’un dels músics més importants del segle XX i alhora gaudir d’un espai històric amb vistes al mar mediterrani. A través d’un discurs i museografia recentment renovada que respecta les estances originals de la casa, es presenta la figura i obra de Casals des de les seves quatre vessants com a músic: intèrpret, compositor, mestre i director. Tot això sense deixar de banda la part més humana i de compromís social que el mestre va defensar al llarg de la seva vida com a home de pau.

La platja de Sant Salvador va ser l’indret triat per Pau Casals per fer-se construir, l’any 1910, la vil·la Casals, una casa d’estiueig a primera línia de mar. A principis de la dècada dels trenta, just abans de l’esclat de la guerra civil, va encarregar una reforma i ampliació de la casa a l’arquitecte Antoni Puig, el qual va dissenyar la Sala de la Música, l’encantador jardí i el mirador sobre la platja. Durant els anys previs al seu exili, el 1939, el músic s’hi refugiava cada estiu per descansar de les gires que emprenia arreu del món i per gaudir tranquil·lament amb els amics i la família però la seva marxa obligada va fer que ja no hi pogués tornar. La casa va seguir en mans de la família Casals fins que el 1972 el mateix Pau Casals i la seva esposa Marta Casals van crear la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de preservar el llegat del mestre. El 1974, poc després de la mort de Casals, es van obrir les portes d’algunes sales de la finca al públic, com la Sala de la Música i la Sala del Sentiment i un parell d’anys després, el 1976, es va inaugurar la primera versió de la casa museu. El museu romangué tancat entre 1996 i el 2 de juny del 2001, per rehabilitar l’edifici tant des d’un punt de vista estructural com museogràfic i el 2022 es va inaugurar una segona renovació que ha portat el museu a un altre nivell a partir d’un nou discurs i una nova museografia. Declarat per la Generalitat de Catalunya Museu d’Interès Nacional per la seva importància i el valor del conjunt de béns que conserva, presenta una visita interactiva, dinàmica i participativa amb un  relat que explica la figura de Pau Casals en totes les seves dimensions de músic, reforçant la vessant humana i actualitzada del seu llegat.

El fons patrimonial del Museu Pau Casals està format per diferents col·leccions entre les que hi trobem objectes personals com barrets, pipes, ulleres i vestuari; objectes commemoratius amb una gran quantitat de medalles i commemoracions de tot tipus concedides a Casals durant tota la seva trajectòria; la col·lecció de mobiliari i arts decoratives, que aglutina els objectes i mobles de tot tipus presents a la casa des del seu origen; la col·lecció d’instruments musicals; i un important fons d’art que Pau Casals va anar adquirint al llarg de la seva vida, amb obres d’artistes destacats com Ramon Casas, Martí Alsina, Joaquim Mir, Eliseu Meifrèn, Eugène Carrière, Lluïsa Vidal, Ignacio Zuloaga, Josep Clarà, Josep Llimona, entre molts altres.

La col·lecció d’instruments, doncs, conforma una part important dels fons patrimonials del museu i hi podem trobar fins a una quinzena de peces i instruments que havien pertanyut a Pau Casals. Una de les més destacades és l’anomenada carabasseta, un instrument format per una carabassa buida amb un batedor i una corda que el pare de Pau Casals li va construir amb l’ajuda del barber del poble davant la fascinació que havia viscut el petit Pau Casals el 1885 davant d’un grup de pallassos musicals que s’anomenaven “Los tres bemoles” i que tenien un instrument format per un pal d’escombra encorbat que imitava un violoncel. També s’hi exposa el primer violoncel que va tenir Casals comprat pel seu pare, diversos ponts i cordes o el piano també del seu pare Carles Casals. Recentment han ingressat dos instruments més a la col·lecció del Museu provinents d’adquisicions fetes per la Fundació Pau Casals: el violoncel Laberte i un piano de gran cua procedent de la sala d’assaig del Palau de la Música i que Pau Casals hauria utilitzat durant els assajos de l’Orquestra Pau Casals.

X
  • {{facet.titol}} ({{facet.total < facetLimit? facet.total : '+' + facet.total}})

    X
{{total}} Objectes

Origen dels instruments

Tipologia dels instruments

instruments