La col·lecció d’instruments de la Banda Municipal i dels Armats de Manresa

D’entre les peces publicades al projecte en línia CATICAT del fons del Museu de Manresa, en destaquen dos conjunts. Per una banda, els instruments que formaven part de la Banda Municipal de música i per l’altra, els que pertanyien al grup dels Armats, ambdues, entitats culturals de la ciutat.

La Banda Municipal

La Banda és una formació musical, amb instruments de vent i de percussió, generalment destinada a tocar a l’aire lliure. Els instruments que la conformen poden variar segons la regió o el país així com en funció de l’època històrica, però solen estar vinculats amb la música militar o municipal. De fet la seva finalitat era amenitzar celebracions i actes religiosos i laics, participar en cercaviles i processons i també oferir concerts.

En el cas de Manresa, al llarg de la història de la ciutat hi ha hagut diferents bandes de música, la primera de les documentades data de l’any 1852. Després se n’anaren succeint d’altres com la Banda Municipal La Alianza (1901) o bé l’Agrupació Municipal de Musica que dirigida per Damià Rius, actuà fins l’any 1983.

Les bandes municipals oferien un gran servei a la ciutat, especialment en les dates més assenyalades com Festa Major, Festes de la Llum, Corpus, Enramades o processons. També es solien fer concerts a l’estiu, especialment a la zona del passeig o la plaça Major. Pel que fa al repertori, aquest s’adaptava als gustos de l’època però quan es tractava d’un concert solia constar de cinc peces: vals, pasdoble, polca o masurca, selecció o fantasia d’una sarsuela i acabaven amb un vals-jota. Quan es tractava de la processó de Divendres Sant, per exemple, tenia un especial relleu la marxa fúnebre de Chopin, entre d’altres interpretacions.

Al Museu de Manresa es conserva part del conjunt d’instruments pertanyents a la banda de Manresa entre els anys 1946 i 1983, ja que la majoria d’instruments eren propietat dels mateixos músics. Acabada aquesta etapa el grup es va dissoldre i els instruments de propietat municipal van passar a formar part del fons del museu amb la finalitat de ser conservats, mentre que les partitures que utilitzaven, es van dur a l’Arxiu Històric Comarcal amb la mateixa finalitat.

Els instruments que es conserven al museu són un total de nou, entre els que trobem quatre aeròfons de broquet: un bombardí, un cornetí i dues tubes. I cinc membranòfons percudits: un bombo i quatre timbales. Finalment, completa el conjunt una maleta de fusta amb tretze sordines. Tots els instruments tenen una cronologia àmplia que abasta gairebé tot el segle XX.

Els Armats

Des d’època medieval fins a principis del segle XX, un dels actes gairebé imprescindibles de tota festa religiosa eren les processons, que recorrien la ciutat o els carrers d’un barri en concret. Aquestes processons implicaven un bon nombre d’entitats que en formaven part. Una d’elles és la dels Armats, l’origen de la qual es remunta al segle XVIII, al redós de la confraria de la Mare de Déu dels Dolors. La seva finalitat era encapçalar la processó dels Dolors, que es feia el diumenge de Rams i també la del Sant Enterrament, de Divendres Sant.

L’any 1931 s’atura l’activitat de l’entitat que es reprèn l’any 1946 gràcies a l’empenta del Gremi de Sant Lluc de Manresa. Un grup format per metges i artistes amb una gran implicació en les activitats culturals de la ciutat durant els anys quaranta i cinquanta, que restableix el cos dels Armats per la processó de Setmana Santa de l’any 1946, formant part ells mateixos del primer esquadró. L’1954 assenyala una important embranzida del grup, amb un increment dels membres de la colla, que entre els anys seixanta i setanta arribaren a ser un centenar de membres i fins i tot s’incorporà un esquadró infantil.

Al Museu de Manresa es conserven part dels instruments musicals que va utilitzar el grup fins el cessament d’aquesta etapa (1979), així com alguns dels uniformes: de capità, timbaler, llancer i soldat ras i també altres objectes que formaven part de la indumentària: com pilums (llances), sabres, escuts, etc. Els instruments musicals dels Armats servien per transmetre les ordres i els passos que havia de seguir el grup i se n’han conservat un total de sis. Per una banda cinc aeròfons de broquet, tres anafils i dues cornetes i per l’altra un tambor amb les seves corresponents baquetes, del grup de membranòfons percudits. Els músics tocaven una composició pròpia “la marxa dels armats” i sense perdre el pas el maniple feia una de les seves coreografies més singulars, amb un moviment anomenat l’estrella.

L’any 2000 es reprèn la processó de Setmana Santa a Manresa i la colla dels Armats es torna a constituir amb un vestuari i indumentàries renovats però seguint les tradicions establertes. La nova colla aprofita per restaurar i completar el conjunt de l’anterior companyia, i l’any 2006 el Museu de Manresa du a terme una exposició amb l’objectiu de posar en valor el passat i el present de l’entitat i mostrar el conjunt de peces donades al museu.

Bibliografia:

Ballús Casòliva, Glòria. Descoberta 6 d’agost de 2006 del Museu de Manresa, 2006. 

Garcia Casaramona, Gal·la. L’Abans. Recull gràfic de Manresa (1876-1965). Editorial Efadós, El Papiol, 2001.